DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOTÓ m.
|| 1. Protuberància escamosa que es forma en el tronc o branques d'una planta, i que conté el rudiment del futur brot (Cat., Val.); cast. yema, botón.
|| 2. Poncella, flor encara no badada (Cat., Val.); cast. botón, capullo. Alsar no tornas jovenil la testa, | com fresch botó de lliri?, Costa Hor. 37.
|| 3. Testicle. Ligau-li la corda als botons, Dieç Menesc. ii, 20. Mulla els botons | en aygua freda, Spill 10148.
|| 4. Peça petita de metall, d'os, de fusta o d'altra matèria dura, de forma generalment circular planera o bombada, que va cosida a una peça de vestit i passa per un trau que hi ha a una altra peça o a una altra part de la mateixa per tal de mantenir subjectes ambdues peces o parts; cast. botón. Dos coxins blanchs ab botons d'aur vetats, item dos coxins vetats ab botons de seda, doc. a. 1372 (Alós Inv. 9). Per una dotzena de botons de seda 3 sous, doc. segle XVI (Miret Templers 580).A la pagesia de Mallorca hi ha moltes denominacions especials dels botons, segons llur matèria i adorn: a) Botons de catxofeta: eren botons d'or que imitaven la forma d'una carxofa (Llucmajor). b) Botons de cerres: tenen l'ànima de fusta forrada de cerres de cavall, i serveixen per botonades de dol (Manacor, Llucmajor, Santa Margalida). c) Botons de copinyes: tenen la forma d'una petita copinya i serveixen per vestits de dol (Manacor). d) Botons de fioleta: són d'or, en forma de capulla, i damunt tenen una bolleta o coroneta (Manacor, Sta. Margalida). e) Botons de flor d'ametler: són d'or, amb una tira de piquets al voltant i una pedra morada enmig (Manacor, Sta. Margalida). f) Botons de gra d'ordi: són d'argent, sense cap pedra, i tenen la forma de gra d'ordi (Manacor). g) Botons de maceta, o de macetes: tenen les pedres vermelles o morades (Palma, Manacor). Estojats dins s'arquilleta | ey ha es botons de masseta | y es vint pams de cordoncillo, Aguiló Poes. 108. h) Botons de mirallet, o de pedra de mirall: són d'argent, llisos, adornats amb un vidre (Palma, Manacor). Ximberga y guardapits de vellut... ab botons de mirayet de ca l'Alemany, Penya Mos. iii, 87. i) Botons de pedra a l'oli: són de plata i tenen una «pedra» consistent en un vidre que davall té un paper vermell (Manacor). j) Botons de pedra de Vic: tenen enmig una pedra blanca i pels costats pedres morades. l) Botons de pic de martell: són d'or, rodonets, amb un obradet i sense perles ni pedres. m) Botons de porcellana: són de plata i tenen una pedra de colorins. n) Botons d'en roseta de plata: són de plata per davall, de conxa per damunt, i tenen la conxa coberta d'una capa de plata. Els que tenen coberta d'una capa d'or es diuen botons d'en roseta d'or. o) Botons de ventolina: són d'or, plans, amb una pedra grosseta de ventolina, i pels costats fan un rimadet.
|| 5. Arracada esfèrica, o part esfèrica d'una arracada (Cat.). Arracades de botó i ametla: són de dues peces, una esfèrica i l'altra de forma diferent (Empordà).
|| 6. Peça que forma regruix circular o abombat i serveix d'adorn o per alguna utilitat; cast. botón. Ab un botó redó d'argent daurat dessús lo sobrecop, Inv. Anfós V, 152. Un calze d'argent... ab un botó enmitx o pom en lo qual pom ha vj esmalts ab esmages de apòstols, doc. segle XV. Un llibre... ab cuberta... ab un botó ab dos gafets, Inv. Pellisso. O que los posi botó a n'es floretes que empren, Roq. 27.
|| 7. nàut. Quadernal d'una sola corriola; cast. motón. Se compon de les següents parts: cos o caixa, galteres, pern, mòssa acanalada, corriola o politja, ull o trau (que també es diu droguera), estrop i ganxo. Hi ha diverses denominacions especials dels botons, segons llur situació i ofici. Botó estropat: el que porta estrop. Botó de rabissa: aquell del qual surt un tros de corda, anomenat rabissa, que serveix per assegurar el botó allà on convingui. Botó de retorn: és aquell pel qual passa la tira d'un aparell després de passar pels botons o quadernals que formen el mateix aparell, per canviar la direcció vertical de la tira en horitzontal. Botó ferrat: el que té l'estrop fet de planxa de ferro. Els botons es denominen també de manera diferent segons les cordes que per ells passen: botó d'amant, botó de penol, botó d'apagapenol, botó de briol, etc.
|| 8. Botó de foc: bolla posada al cap d'una barreta d'acer i que, enroentida, serveix per cauteritzar; cast. botón de fuego. Li sien donats botons en lo mig de la graella uniuersalment, e fes per manera que alguns dels botons pasen lo cuyr, MS Klag. segle XIV, 14. Fets-li dar vn betó [sic] de foc alà on serà entrat lo teranc, Flos medic. 56 v.
|| 9. Botons:—a) Planta de la família de les compostes: Anthemis arvensis L. (Tarr.); cast. manzanilla silvestre.—b) Planta lleguminosa de l'espècie Medicago scutellata (Fabra Dicc. Gen.).
|| 10. Botons de gat: planta de la família de les escrofulariàcies: Antirrhinum majus L. (Cat.); cast. boca de dragón.
|| 11. Botons de gos: planta de diverses espècies del gènere Orchis (Cat., Val.); cast. compañón, testículo de perro.
|| 12. Botons de frare: planta de l'espècie Centaurea scabiosa (Terra Alta).
|| 13. Botons de gavatx: planta de l'espècie Centaurea collina (Priorat).
|| 14.   Botons d'or o botons daurats: planta de la família de les ranunculàcies: Ranunculus repens L. (Cat.); cast. ranúnculo de prado. Es perenne; té el tronc de 20 a 50 cm., radicant, ascendent; les fulles ternades o pinnatisectes, de segments amples, trífids o tripartits: les flors grans, d'un bell color groc, i a vegades dobles.
|| 15. Botons de plata: a) Planta de la família de les compostes: Achillea pyrenaica.—b) Planta de la família de les compostes: Pyrethrum partenium Smith (Bal.).
    Loc.—a) No valer un botó: no tenir cap valor. No prear un botó: (ant.) no donar gens de valor; considerar mancat de vàlua. Uy més no la preu un botó, Passió, s. XIV, v. 1581. Valent un botó: (ant.) cosa de mínima valor. No consentí que negú faés damnatge a Sgleya, ne li llevàs valent de un botó, Muntaner Cròn., c. 152).—b) Botons d'or i traus d'estopa: conjunt mal avingut d'una cosa bona amb una de dolenta (Manacor).—c) De vint-i-un botó: molt ben vestit, amb indumentària de festa. Banquerel, de vint-i-un botó, amb una gran casaca blava, Pla Rus. 206.
    Fon.: butó (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); botó (occ., val., mall.); bətó (Manacor).
    Intens.:—a) Augm.: botonàs, botonarro, botonot;—b) Dim.: botonet, botonetxo, botoneu, botonel·lo, botonarrí.
    Etim.: derivat del germ. botan, d'on procedeix el verb botar (per l'evolució semàntica, cfr. brotó de brotar).