Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bot
veure  2. bot
veure  3. bot
veure  4. bot
veure  5. bot
veure  6. bot
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOT m.
|| 1. Recipient format d'un cuiro de cabra o de xot, que cosit i empegat serveix per contenir oli, vi o altre líquid (Conflent, Empordà, Andorra, Pallars, Alt Urgell, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Ll., Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestr.); cast. pellejo, cuero, odre. Hodre doli bot o barral, Leuda Coll. 1249. Tres bots per dur oli nous, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Quatre bots, dos vinaters y dos oliers, doc. a. 1546 (Alós Inv. 49).Per fer els bots de vi, el primer que fa el boter és cosir la pell; després l'infla amb una manxa, la rasca amb una dalla, l'esquila amb unes tisores, l'adoba i l'empega; per fer els bots d'oli no fan més que cosir-los, i hi posen l'oli sense rascar-los ni esquilar-los (Morella).
|| 2. Borratxa, petit recipient de cuiro que serveix per dur vi o aigua els excursionistes o els treballadors de fora vila (Camp de Tarr.).
|| 3. Mesura de líquids, equivalent a 64 porrons (Empordà, Segarra), i que es divideix en 8 quartes (Pallars) o en 8 cànters (Priorat, Tortosa).
|| 4. Bot de les nines (Conflent, Cerdanya), o bot de la gaita (Tamarit de la L.), o bot de vent (Artesa de S.), o simplement bot (Bonansa, Sort, Tremp, Oliana): cornamusa, instrument musical que usen principalment els pastors.
|| 5. Depòsit, generalment de forma cilíndrica, de llauna o de cartó-pedra, que s'umpl de fibra tèxtil en l'estat anomenat de veta, en les màquines cardes i manuars, servint per a transportar-la a les màquines que segueixen en l'orde de les operacions de filatura (Pons Ind. Text.).
|| 6. Reclam, a manera d'ocell fet de fust o de suro, per atreure els ocells a la caçada (Horta de Val., Mall.). cast. señuelo.
|| 7. Figa que encara no és madura (Camp de Tarr.).
|| 8. Protuberància, angle sortit (Cat.); cast. bulto, saliente. Amb el bot de la cella i del nas ben marcats, Ruyra Parada 32.
    Loc.
—a) Inflat com un bot: molt inflat (Cat.).—b) Tenir el bot ple: estar cansat de suportar una cosa, estar a punt de manifestar violentament la irritació (Cat.).—c) Rebentar el bot: fer explosió, manifestar-se violentament la irritació de qualcú (Cat.).—d) Inflar el bot: fer rareses, irritar-se sense motiu suficient, especialment un infant (Cat.).—e) Fer el bot: inflar els llavis i fer els gests precursors del plor (or., occ.);—manifestar sorrudament irritació, sense voler menjar ni parlar, especialment els infants (pir-or., or.). Tot el matí vaig fer el bot tancada a la meva cambra, Ruyra Pinya, ii, 13.—f) Voler saber quants pèls té un bot: voler coses que són impossibles (Gandesa).—g) Ploure a bots i a barrals: ploure amb gran intensitat (or., occ.).—h) Tocar el bot a algú: insinuar-li, encetar-li una questió per induir-lo indirectament a parlar-ne (Cat.). Fins el camálich, á qui tocá 'l bot, parlántli de la muda, se li havia fet de pencas, Pons Auca 153.
    Refr.

—«Bot petit, aviat és ple»: ho diuen de les persones petites, que solen esser irascibles (Cat.).
    Fon.:
bót (pir-or., or., occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: botàs;—b) Dim.: botet, botot.
    Sinòn.:
|| 1: odre;— || 2: borratxa, bóta;— || 3: odre;— || 4: cornamusa, borrassa, criatura verda, sac de gemecs, xeremies;— || 6: botet;— || 8: bony.
    Etim.:
del llatí tardà bŭtte, ‘bota’ (cfr. Wartburg FEW, i, 662).