Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. brúfol
veure  2. brúfol
veure  3. brúfol
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRÚFOL
|| 1. m. Búfal, espècie de bou salvatge i exòtic, Bubalus buffalus L.; cast. búfalo. Cascú carro tiraven quatre brúfols, Muntaner Cròn., c. 221. Pastor dels dits brúffols, doc. a. 1445 (Arx. Gral. R. Val.). Los brúfols y saltívols lleons fugint de por, Atlàntida ii.
|| 2. ant. Banya del dit animal. Una botzina de brufol negre, Inv. Anfòs V, 178.
|| 3. Duc, ocell de rapinya (Benassal, Dénia).
    Fon.:
bɾúfuɫ (or.); bɾúfoɫ (occ.).
    Etim.:
del llatí bufălus, mat. sign. || 1.

2. BRÚFOL m.
Bufec, acte d'expel·lir amb força i sorollosament l'aire pel nas o per la boca (Mall.); cast. bufido, resoplido. Ab cada brúfol tomava un homo d'esquena, Alcover Rond. i, 52.
    Fon.:
bɾúfoɫ (Mallorca).
    Etim.:
derivat de l'arrel onomatopeica brf- (V. brufar).

3. BRÚFOL, BRÚFOLA adj.
|| 1. Esquerp, que fuig dels homes (Gandesa). «Aquest animal és molt brúfol».
|| 2. Bròfec, aspre de geni o de figura (Empordà, Maestr.); cast. áspero. De cap gros i de rostre brúfol i ferreny, Ruyra Pinya, ii, 8.
|| 3. Tempestuós, desagradable (parlant del temps) (Barc., Camp de Tarr.); cast. desapacible. Era un dia lleig, brúfol, Pons Com. an. 106.
    Var. form.:
rúfol.
    Etim.:
probablement de brúfol art. 1, adjectivat (cfr. Spitzer Lexik., n.o 29). L'evolució dels significats es comprèn pel caràcter salvatge i esquerp dels brúfols.