Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. brac
veure  2. brac
veure  braç
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRAC m.
|| 1. ant. Fang; cast. barro. Negú obrer o obran qui fassa cayrós no gaus trer brach del motle ab ma sino ab regla, doc. Perpinyà, a. 1284 (RLR, iv, 362). Escopí en terra e feu brach de la saliua, Serra Gèn. 180. Mas era tant lo brach qua no podia conaxar qua volian dir, Graal 44. E los gentils la primera ydola apellada Promotheu feeren de brach, Hist. Troy. 124.
|| 2. Postema, matèria supurada (Empordà); cast. pus. E en la nafra aurà brach, e la bestia no soferrà afany perque a tirar lo brach, MS Klag. segle XIV, 6. Posauli una poca de la dita póluora quant vejats que li ix brach o sanch o se li descobre la dita plaga, Animals casar 68 vo. Li va sortir un bony al coll... Tot ple de brach, Vict. Cat., Cayres 179.
|| 3. Líquid espès i apegalós (Ferrer Dicc.).
|| 4. Líquid seminal (Mall., Men.); cast. semen. En veritat vos dic, Sényer, que si lo braç el podrit el soll qui's fa en la obra de luxuria és cosa pudenta a odorar e leja a veure e orrible a gustar, Llull Cont. 128.
    Fon.:
bɾák (Empordà, Mall., Menorca).
    Etim.:
de *bracu, mat. sign. || 1, probablement paraula cèltica, que ha donat en fr. brai, en prov. brac, en it. brago, en port. brejo (cfr. Wartburg FEW, i, 489).

2. BRAC m. (gal·licisme).
|| 1. Gos perdiguer. Li saltava al seu davant, com un brac festós, Espriu Anys 48.
|| 2. Home eixelebrat, de caràcter estrany, cridaner i poc raonable (Ross., Conflent). I's queda nostre brac amo de tot, Berga MT 73.
    Fon.:
bɾák (pir-or.).
    Etim.:
del fr. braque, mat. sign. (cfr. Wartburg FEW, i, 493).

BRAÇ m.: cast. brazo.
I. || 1. Cada una de les dues extremitats toràciques de l'home, des de l'espatla fins a la mà; cast. brazo. E les cames é'ls braces del home, Llull Arbre Sc. i, 30. Lo qual ella secretament tench en un altre carçre entre'ls brassos, Metge Somni iv. Estenent los braçes e quasi lagrimeiant lo abraçà, Curial, ii, 4. Mas dorm segur de present en sos braces, Ausiàs March xlix. Portaua... una pauesina en lo bras, Tirant, c. 19. Hi fica els nusos braços, Atlàntida i.
|| 2. Cada una de les cames anteriors d'un quadrúpede. Los braces e cames de les dites besties sien tenguts axugar, Ordin. Palat. 52.
|| 3. Braç de la mànega: la part de mànega que va des del colze fins al puny (Mall.).
II. Part llarguera d'una cosa, que surt en línia recta i té analogia amb un braç de persona. Especialment:
|| 1. Cada meitat de les dues rectes d'una creu.
|| 2. Cada una de les peces d'una cadira, sofà o altre moble, destinades a descansar-hi els braços del qui hi seu. Havia caygut desmayada dins els brassos de s'única cadira que'n tenia, Maura Aygof. 32.
|| 3. Cada una de les dues llargues perxes que van des de la part posterior del carro fins molt més endavant del buc i a les quals s'enganxa la bístia que ha d'estirar (Cat., val., mall.).
|| 4. Anquer de l'arada (Hospitalet).
|| 5. Cada una de les dues barres que sostenen la postissada d'una civera (Mall.).
|| 6. Cada una de les barres que formen part de la serra i estan col·locades en sentit perpendicular a la fulla (Mall.).
|| 7. Arc de ballesta. Sis braços de ballestes de acer de dotze cayrons cascu, doc. a. 1456 (Arch. Gral. R. Val.). Una ballesta desencaualcada, que ara nouament han trobat, que no sta ligada lo braç ab lo albrer ab fil com acostumen les altres de estar, Tirant, c. 85.
|| 8. Cada meitat de la peça horitzontal d'unes balances, que sosté els plats. Una pauma de garbayó posada per adorno des bras de ses balances, Ignor. 42.
|| 9. Part d'una palanca situada entre dos punts d'aplicació de força.
|| 10. Broc de canelobre (Palma).
|| 11. Cada part lateral de la barra que serveix d'eix de rotació a una campana.
|| 12. Maneta, peça de fusta o de ferro que està subjecta a la part inferior de la tremuja de la campana i du fermada la corda que serveix per fer-la brandar (Camp de Tarragona, Maestr., Cast.).
|| 13. Cap que deixen a la brosta de l'empelt del cep (Camp de Tarr., Priorat). El segon any li deixen dos braços, i el tercer ja n'hi poden deixar tres, i així van, segons la força que té el cep.
|| 14. Branca gruixada (Sueca).
|| 15. a) Cada un dels 16 radis de fusta que té la roda de s'aigo d'un molí (Esporles).—b) Cada un dels dos diàmetres de fusta encreuats que té la roda des pentinat del molí d'escorça (Esporles).—c) Cada un dels quatre radis de fusta que porten les rodes del pou per esser més reforçades (Gandesa).
|| 16. nàut. Cada meitat d'una verga de barca (Cat.).
|| 17. Cada una de les dues parts del cep d'una àncora, des de la creu o la grapa, per cada banda.
|| 18. Braç d'alls o de cebes: trena on van les cabeces d'alls o les cebes per guardar-les penjades (Sopeira, Boí, Senet, Tortosa). It. unum braç de cebes, doc. a. 1386 (arx. de Montblanc). I panistró e l braç d'aylls, doc. a. 1380 (BABL, vi, 471). Item XIII braços d'aylls, doc. a. 1410 (Alós Inv. 23).
|| 19. Corrent d'aigua que es deriva d'un altre que duu direcció diferent. «Braç de riu», «braç de sèquia», etc.
|| 20. Braç de mar: tros estret de mar situat entre dues terres. Venien davant Constantinoble, que no hi havía mas un bras de mar al mig, Muntaner Cròn., c. 202.
|| 21. Braç de gitano: peça de pasta de congret de forma llarguera i de gruix semblant al d'un braç de persona.
III. || 1. Cada un dels tres estaments o classes socials que tenien representació en les antigues Corts. Lo cardenal recorrec al braç seglar e tractà ab los princeps crestians, Llull Blanq. 87, 4. Nos fou feta gran proferta per tots los braços de les corts, Pere IV, Cròn. 347. Lo de Bras major... y lo de Bras mijà... y lo de Bras tercer, doc. a. 1598 (Segura HSC 144).
|| 2. Posició social i econòmica. Cada ú deu gastar segons el seu braç, Martí G., Tip. mod. ii, 25. En el Penedès s'usen aquestes tres denominacions per designar les classes d'honres fúnebres: braç major (enterrament i funeral de gran pompa), braç mitjà (enterrament i funeral corrent entre la classe menestralenca) i braç menut (enterrament i funeral de classe pobra, amb missa resada).
    Loc.
—a) Dur a braç, o al braç: dur una persona, especialment un infant, damunt un braç. Però, que la trobava pesanta, aquel a criatura! | aver-la de dur a braç!, Massó Croquis 159. La joveneta esposa al bras porta un infant, Ruiz Poes. 41.—b) Dur en braços o a pes de braços: dur una cosa o persona sostenint son pes amb els braços. Y mentres en brassos la se'n duyan, Roq. 44.—c) Anar del braç, o de braç, o braç per braç amb algú: anar de bracet. La emperadriu no comportà que negú la portàs de braç sino Ypòlit, Tirant, c. 249. Ella e Curial qui del braç la tenia romangueren detràs, Curial, i, 8. Hi'ls dos, braç per braç façam-li ofertes, Proc. Olives 757. També es diu donar el braç. Entra Biel donant lo bras a unes minyones, Vilanova Obres, xi, 52.—d) Pegar damunt braç: pegar a la pilota amb el braç alçat (Mall., Men.).—e) Pegar davall braç: pegar a la pilota amb el braç penjant cap avall (Mall., Men.);—met., Dir una cosa exagerada o inverosímil (Men.).—f) Rebre algú amb els braços oberts: rebre'l amb grans demostracions d'afecte.—g) Donar un cop de braç: ajudar a portar una cosa feixuga o difícil (Empordà).—h) Viure (algú) dels seus braços: viure de la seva feina (Mall.).—i) El braç dret d'algú: la persona que li ajuda més eficaçment, que li és un auxiliar necessari. Tengué l'avinentesa de trobar el laboriós Aribau, que va esserli l'home, el bras dret, Obrador Arq. lit. 96.—j) Portar una cosa a plec de braç: portar-la descansant doblegada damunt el braç (Cat.).—l) Anar braç sonant i orella fumant: anar molt resolt, caminant de pressa i amb decisió (Mall.). En Pere segueix endavant... bras sonant y oreya fumant, Alcover Rond. x, 49.—m) Anar amb un braç arronsat: anar endarrerit de diners, no gastar-ne gaire (Mall.).—n) Ficar (a algú) el braç dins la mànega: escarmentar, castigar (Val.). «Mira que si t'agarre te ficaré el braç dins la mànega».—o) Passar-se algú per davall es braç: despreciar-lo, fer-se un sou d'ell (Mallorca).—p) Donar braç a algú: donar-li coratge o permetre-li excessiva llibertat (Mall.).—q) Fer un braç i un cor amb un altre: anar unit amb ell en sentiments i en obres. Que en aquest cas la Ciutat de Barcelona, faça un braç et un cor, ab la dita Ciutat de Valencia, doc. a. 1391 (BSAL, ix, 5).—r) Allargar més el braç que la mànega: fer més del que es pot fer o del que convé fer.
    Refr.
—a) «La cama al llit, i el braç al pit»: vol dir que les contusions o ferides dels membres demanen repòs (Cat.).—b) «El mosso que està pagat, sempre té el braç trencat»: vol dir que el qui cobra la feina per endavant, sol fer-la malament o no fer-la (Cat.).—c) «La dona amb qui et casaràs, fés que siga de ton braç» (Cat., Val.).—d) «Tu que li has fet el nas, porta'l al braç» (Alcoi).
    Fon.:
bɾás (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Pl.:
braços; ant. braces.
    Intens.
—a) Augm.: braçarro, braçàs, braçot, braçarràs, braçarrot, braçotarro;—b) Dim.: bracet, bracetxo, bracel·lo, braceu, braciu, brací, braçó, braceuí, bracineu, braçonet, braçoneu, braçonel·lo, braçonetxo, bracingo, braçarró, braçarrí, braçarreu, bracic.
    Etim.:
del llatí brachĭum (> bracĭu en llatí vulgar), mat. sign.