Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bracejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRACEJAR v.
|| 1. intr. Moure els braços; cast. bracear. «Homo casat que festeja | i fadrina l'entretén | és com un forner que cern | sense farina i braceja» (Manacor). Començà anar per la casa..., brassejant per veure si alguna porta ho escala posquera trobar, Decam., jorn. 4.a, nov. 10.aLo bracejar dels vius y el capbussar dels morts, Canigó i. Afanye't, amich, brassetja, | volta més la corba fals, Maura Aygof. 43.
|| 2. Anar el cavall amb moviment regular de mig trot (Elx). Açò del rebejar en l'aygua... ajuda'ls a ensenyar de molt brasejar, Dieç Menesc. ii, 6.
|| 3. tr., nàut. Estirar les braces per un o altre costat del vaixell, des de la coberta, per posar la verga en direcció convenient segons l'angle que haja de formar amb la direcció del vent; cast. bracear. Bracejar en creu: bracejar fins a posar les vergues formant angle recte amb la quilla. Bracejar en fatxa, o en contra, o per davant: bracejar per barlovent fins a tant que el vent toqui les veles per sa cara de proa. Bracejar en punta, o a cenyir, o a seny: bracejar per sotavent tot el que permet l'obencadura. Bracejar en vent: bracejar per sotavent, un cop bracejada una vela fins a posar-la en fatxa, per posar-la altra vegada de manera que el vent la toqui per sa cara de popa.
    Fon.:
bɾəsəʒá (or.); bɾaseʒá (occ.); bɾaseʧáɾ (val.); bɾəsəʤá (mall., men.).