DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRAGA f.: cast. braga.
I. pl. Bragues:
|| 1. ant. Calçons que es duien davall l'altra roba. XIII pobres als cals lauauen los peus e a cascu donauen camisa e bragues, doc. a. 1181 (Miret Templers 542). E tot nuu en bragues deu córrer la Ciutat, Cost. Tort. 443 Que a cascun presoner faes una gonella e camisa e bragues, Muntaner Cròn., c. 74. E passada la fortuna, lo dit rey de Castella... feu reverencia a la esglesia de ma dona sancta Maria ab un dogal al coll y en camisa y en bragues, Pere IV, Cròn. 365. Item vnes bragues marineres de blanquet, doc. a. 1460 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 2. ant. Calçons de malla de ferro que formaven part de l'armadura. Cuxeres de ferre bragues de mayla çabates de launa, doc. segle XIV (Col. Bof. vi, 73). Tirà-li una punta d'acha e donà-li en l'engonal e nafrá'l, car no portauen bragues de mailla, Tirant, c. 73.
|| 3. L'espai situat entre cuixa i cuixa d'una bístia asina (Pont de S.).
|| 4. m. Home que es deixa comandar de la dona (Mall.). «Tu ets un bragues» (Selva).
II. sg.
|| 1. Drap de tela que posen entrecuixat als infants de bolquers, per evitar que s'embrutin les altres peces del vestit.
|| 2. Obertura anterior dels pantalons (Al.).
|| 3. Part superior del bast, sobre l'encoixinat de llana (St. Feliu de P.).
|| 4. Tros de corda amb els dos caps entullats, que es passa al voltant d'un cos feixuc que s'ha d'hissar i amb el qual s'agafa el ganxo de la grua o altre aparell elevador.
|| 5. Peça de ferro que abraça o lliga dues peces (Cat.).
|| 6. Lligada que es dóna als empelts per tenir-los subjectes (Mall.).
|| 7. Traiga del jou (Vilafr. de B.).
III. sg. Peix teleosti d'aigua dolça que es fa de 10 a 30 cm. de llarg: Chondrostoma genei (Ripoll). Es groguenc.
    Loc.—a) Fer bragues: estar molt gras (Mall.). «Està que fa bragues» (Sineu).—b) Fer se bones bragues: treure molt de profit d'una cosa (Val.).—c) Traure a algú les bragues a l'aire: bescantar-lo (Val.).—d) Bon vent li pegue a la braga!: ho diuen d'un qui se'n va sense despedir-se (Val.).—e) Córrer com una braga emmetzinada: córrer molt veloçment (Olot).
    Refr.—a) «Tal cul, tals bragues» (Mall.).—b) «Qui no està acostumat a bragues, les costures li fan llagues»; «Qui no està avesat a dur bragues, ses voretes li fan llagues» (Men.); «Qui no està avesat a dur bragues, quan en duu, tot se concaga» (Men.).—c) «Qui romp una braga, es patró la paga» (Mall.).
    Fon.: bɾáɣə (or., bal.); bɾáɣa (val.).
    Etim.: del llatí braca, ‘calçons’.