Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bragueta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRAGUETA f.
|| 1. ant. a) Peça de tela, a manera de bossa, que es duia a la part anterior dels calçons; cast. bragueta. Y ell se va vestir una roba curta y destirà sa bragueta debaix de la taula, Faules Isòp. 164.—b) Peça de malla o de ferro que formava part de l'armadura i defensava les parts genitals del guerrer; cast. bragueta. Dues Guardes e vna bragueta anleunada e altra scaramuxina ab correges, doc. a. 1515 (Miret Templers 572).
|| 2. Drap quadrat de 20 a 30 cm. d'amplària, que posen entrecuixat als infants de bolquers perquè no s'embrutin les altres peces del vestit (Cat., Val., Bal.); cast. culero, metedor.
|| 3. La part anterior dels pantalons, i l'obertura que té (Cat., Val., Men.); cast. bragueta.
|| 4. pl., m. Braguetes: infant que comença a dur calçons o que és mal forjat (Val.).
    Loc.
—a) Anar amb la bragueta oberta o amb la bragueta fumant: portar desembotonada la part anterior dels calçons.—b) Parlar o riure a bragueta solta: parlar o riure amb tota llibertat (Val.). Cascantlo á preguntes y rientse á bragueta sòlta, Martí G. Tip. mod. ii, 206.—c) Treure les braguetes: retreure defectes i faltes passades de qualcú; bescantar (Mall.). Per sebre vida i miracles de sos amics i coneguts i... treure-los totes ses braguetes!, Alcover Cont. 316.—d) Veure o entendre les coses com els gegants, per la bragueta: interpretar malament les coses, ordinàriament en sentit obscè (Vinaròs, Val.).
    Refr.

—«Se barallen ses donetes, i se treuen ses braguetes» (Mall.).
    Fon.:
bɾəɣέtə (pir-or., or., Maó); bɾaɣétɛ (Ll.); bɾaɣéta (Tortosa, Maestr., Val.); bɾəʝə́tə (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença); bɾəɣə́tə (Inca, Llucmajor, Ciutadella, Eiv.); bəɾɣέtə (St. Vicenç dels H.).
    Intens.:
—a) Augm.: braguetassa, braguetarra, braguetota, braguetot;—b) Dim.: bragueteta, braguetetxa, braguetel·la, bragueteua, braguetiua, braguetona, braguetó.
    Etim.:
derivat de braga.