Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  brasa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRASA f.
|| 1. Tros de llenya o d'altra matèria reduït a l'estat de carbó ardent; cast. brasa. Los dimonis qui estan... soterrats en sofre e en aygua bullent e en brases de foch, Lull Doctr. puer. 11. Ja lurs ulls de viues brases se miren de luny, Curial, iii, 22. Tenir malevolensa celada en el cor, és axí com amaguar la brasa en la cendra, Jahuda Dits, c. 26. «Sardina, carn, etc., a la brasa»: cuita damunt les brases. Tres sardinas a la brasa, Pons Auca 123.
|| 2. met. Cosa molt ardent. Es cosa molt certa la viuda ser brasa que crema, Viudes donz. 398. Y ma gola és una brasa, Briz Cans. iv, 83. Llavors, quant la sesta ve, | quant el món és una brasa, Salvà Poes. 50.
    Loc.
—a) Donar-se brasa: afanyar-se, donar-se pressa (Cat.). Van donar-se brasa a fugir costa amunt, Oller Esc. pobr. 57.—b) Fugir del foc i caure dins les brases: fer-se escàpol d'un perill o d'una desgràcia i caure en un altre de tan dolent o pitjor. Per fugí des foch cau dins ses brases, Ignor. 31.—c) ant. Parlar més que fetge en brases: parlar excessivament. Dos llengues teniu ab que parlau mes que fetge en brases, Cons. casada 160.
    Refr.
—a) «Bona casa, bona brasa».—b) «Petita brasa crema una casa».—c) «Qui no té brasa, no puja la casa».
    Fon.:
bɾázə (pir-or., or., bal.); bɾázɛ (Ll.); bɾáza (Ribagorça, Calasseit, Tortosa, Maestrat, Castelló); bɾása (València).
    Intens.:
—a) Augm.: brasassa, brasarra, brasota, brasot.—b) Dim.: braseta, brasetxa, braseua, brasel·la, brasiua, brasona, brasó, brasineua.
    Etim.:
desconeguda. S'ha dit que era un mot d'origen germànic, però no ha arribat a consolidar-se aquesta opinió. Es posible que sigui un mot pre-romà, o potser llatí, segons conjectura Corominas DECast, i, 511.