Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bressol
veure  2. bressol
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRESSOL m.
|| 1. Bres per a infants (pir-or., or., occ.); cast. cuna. Petitz bressols a ops dels infantz, doc. a. 1181 (Miret Templers 540). Lo manejar que hom fa ab los infants en lo bressol per so que no ploren, Llull Doctr. Puer. 91, 11. L'infant dormia al breçol, Desclot Cròn. 4. Al costat del lit... féu posar lo braçol [sic] on tenien lo petit fillet, Decam., jorn 9.a, nov. 6.a. a) Bressol de Maria: planta de l'espècie Clematis vitalba (Masclans Pl. 65). (V. ridorta).
|| 2. Lloc de naixença d'una persona o cosa; cast. cuna. Sobre les ones, | de sa infantesa falaguer bressol, Atlàntida introd. Parlava aquell expressiu romanç que... embolcà'l breçol de les Lletres y de les Arts, Obrador Arq. lit. 40.
|| 3. Petita vall que queda entre dues porcions de bosc en pendís (Moianès).
    Refr.

—«Lo que s'aprèn al bressol, dura més que hom no vol» (Cat.); «Lo que s'aprèn al bressol, no es deixa sinó amb la mortalla» (Cat.).
    Fon.:
bɾəsɔ́ɫ (Perpinyà, Prades, Olot, Gir., Empordà, Manresa, Granollers, Cardona, St. Vicenç dels H., Vilafr. del P.); bɾesɔ́ɫ (Andorra, La Seu d'U., Sort, Organyà, Artesa de S.); bɾasɔ́l (Alguer).
    Intens.:
bressolet, bressoletxo, bressoleu.
    Etim.:
del llatí tardà berciŏlu, mat. sign., probablement d'origen cèltic.

2. BRESSOL m.:
V. braçol.