Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. brisa
veure  2. brisa
veure  3. brisa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRISA f.
|| 1. Conjunt de pellofes, rapa i pinyolada del raïm premsat o trepitjat, al qual s'ha llevat el most; cast. orujo. Be n'apartà | fondo la brisa, | sens pagar sisa | pens ne begué, Spill 6351. Perque la brisa per estar axuta no s'escalfàs y se fes agra, Agustí Secr. 100. Sobre un piloc de brisa seca, Ruyra Parada 25.
|| 2. Vinet prim, de pocs graus, que es fa premsant la molla de raïm que treuen del cup, posant-hi un poc d'aigua calenta i tornant fermentar (Inca).
    Var. form.:
bria.
    Fon.:
bɾízə (Conflent, Olot, Empordà, Vic, Costa de Llevant, Igualada, Terrassa, Barc., Vilafr. del P., Vendrell, Valls, Mall., Eiv.); bɾízɛ (Ll., Pla d'Urgell, Gandesa, Alcoi); bɾíza (Tortosa, Benassal, Llucena); bɾíə (Cotlliure, Reus, Mall.); bɾíɛ (Tremp, Ponts, Artesa, Pradell, Falset).
    Etim.:
del llatí brīsa, mat. sign.

2. BRISA f.
Ventet de mar a terra i de terra a mar, que sol bufar després de la sortida i de la posta del sol; cast. brisa. E navegava ab mortal brisa ab gran ventpuig, Francesch de la Via e 3 v. (Aguiló Dicc.).
    Var. form.:
bria (Ausiàs March p. 40).
    Etim.:
del nòrdic brísa, ‘vent fresc de la mar’.

3. BRISA
Llin. existent a Burjassot, Hospitalet, La Nou, Paterna, València, etc.