Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  brot
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BROT m.
|| 1. Acte de brotar. Lo blat quant comensa de fer lo brot, Agustí Secr. 156 v.
|| 2. Branquilló tendre, recentment pujat d'un borró; cast. brote, vástago. Asage los arbres arrencar trencant alguns dels tendres brots, Alegre Transf. 15. Eix brot florit de gerda tarongina, Canigó ix.
|| 3. Ram o tros d'una planta, amb fulles o fruit; cast. ramo. Enbolicauli dins vn brot de donzell e fets-lay pendre axi, Anim. casar 74 v. Mastegava el capoll d'un brot d'alfábaga, Galmés Flor 23.
|| 4. Brot de pit: la part més sortida dels pits, especialment d'un animal (Empordà, Pallars, Ribagorça, Tremp).
|| 5. Quantitat mínima (en frases negatives o dubitatives); cast. pizca. Fugen de la faena y es giten a dormir, y no'n fan un brot, Martí G. Tip. mod. ii, 188.
    Loc.
—a) Esser el cap de brot o de cap de brot: esser el millor o més excel·lent dins el seu gènere. D'aqueix superbo colós és una branca, | ell és lo cap de brot, Canigó iv.—b) Dir-ne tres a un brot: dir en poc espai de temps algunes mentides, flastomies o altres coses incorrectes (Manacor).—c) Poc a poc, que els brots són tendres: ho diuen per recomanar calma i atenció en situacions perilloses (Tarr.).
    Fon.:
bɾót (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.:
brotet, brotot, brotàs, brotetxo, broteu, brolí, brotó.
    Etim.:
del germ. *brŭts, ‘botó de planta’.