Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  brutícia
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRUTÍCIA f.
|| 1. Cosa bruta, o conjunt de coses brutes (Ross., Cat., Mall.); cast. inmundicia, porquería. Quen traga la femta e bruticia que hi trobara, Dieç Menesc. i, 8. Se carrega de bruticies de mosques, Agustí Secr. 135. Devia haver fugit de la brutícia humana, Roig Flama 136.
|| 2. Menjança, conjunt de polls del cap (Ribagorça).
|| 3. Calamarsa o neu en petita quantitat. «A Muntanya avui ha caigut brutícia» (Pineda).
    Fon.:
bɾutísiə (or.); bɾutísi (Ross., Vendrell, Palma).
    Etim.:
derivat de brut amb el sufix -ícia, forma erudita del sufix -esa (cfr. brutesa).