Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bua
veure  2. bua
veure  3. bua
veure  4. bua
veure  5. bua
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BUA f.
|| 1. Gra purulent; cast. bua, pústula. Si son cirurgichs e han a curar nafra o bua qui sia redona, Scachs 79. Nexeran floroncos e bues e vexigues en les gents, Serra Gèn. 53.
|| 2. Inflamació del teixit cel·lular del dit (or., occ.).
|| 3. Mal, dolor (en el llenguatge infantil del Maestrat i de les Balears); cast. pupa. «¿Que t'has fet bua?»: ho demanen als infants quan han caigut (Men., Eiv.).—V. buba, art. 1.
    Loc.

Tenir bony o bua: tenir un defecte o altre, no estar net d'imperfecció (Mallorca). N'hi ha tres que tenen bony o bua, Roq. 36.
    Etim.:
format per regressió del llatí būbon, ‘inflor’, ‘tumor’. En italià també hi ha bua en el llenguatge infantil amb significat de ‘dolor’, i segons Wartburg aquesta forma s'ha de considerar com una onomatopeia.

2. BUA f.
Excrement de bístia bovina (Estagell, Alt Empordà, Pineda).
    Fon.:
búə (Maçanet de C., Agullana, Rabós, Pineda).

3. BUA
Aigua o altre líquid per beure, en llenguatge infantil (Segarra, Urgell).—V. bu, art. 1, i buba, art. 2.
    Etim.:
onomatopeia expressadora de l'acció de beure. En llatí ja es troba documentada aquesta onomatopeia.

4. BUA f.
Por (en l'argot de Barcelona, Montblanc, etc.).
    Etim.:
onomatopeia expressadora del crit esporuguidor (cfr. el cast. bu).

5. BUA f.
Mida de longitud que equival a quatre pams i s'usa per midar embarcacions (Costa de Llevant i de Ponent).