Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  buit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BUIT, BUIDA cast. vacío.
I. adj.
|| 1. Que no conté res dins si. a) En sentit material. Moltes cases buydes que a res no servien, Llull Felix, pt. viii, c. 67. Que fa cara trista lo ventre que's buyt, Proc. Olives 2054. Mirau senyor buydes del cel les cadires, Passi cobles 91.—b) En sentit immaterial. Que lo meu cor de amar no stà buyt, Ausiàs March, cii.
|| 2. Femella que no ha concebut (Mall.). Ovella buida; cabra buida.
|| 3. Magre, molt prim de cos (se diu especialment dels caps de bestiar). «Aquests animals estan buidets» (St. Llorenç des C.).
|| 4. (Angle) més tancat que el recte. «Falsa esquadra dos centímetres buida» (Freginals).
|| 5. Improductiu, estèril (Mall.). Que tenga un parei d'anys buits, i... bona nit!, Pons Llar 31.
II. subst. m.
|| 1. Espai desocupat. Ramon, buyt què es? Buyt és aquell subject en lo qual no són ateses les fins de les causes, per lo qual les parts de les substàncies no han repòs, Llull Arbre Sc. iii, 438. Com el brancam d'una figuera tota penjada sobre el buit, Alcover Cap al tard 70. Y com podrà esser integral, completa y sense buyts, Obrador Arq. lit. 50.
|| 2. Espai desocupat entre els materials que formen una construcció. Com es buit d'un pou de torn, Camps Folkl. ii, 57.
|| 3. Cada una de les obertures (portals, finestres, espais entre columnes, etc.) situades a un pany de paret o altra construcció; cast. vano.
|| 4. Espai situat entre dues bigues immediates i cobert per la corbada corresponent (Cat., Bal.). Fer els buits: emblanquinar els espais situats entre biga i biga (Mall.).
|| 5. Espai de terra situat entre dues tires immediates, en la vinya (Manacor); cast. entreliño.
|| 6. Eina de fuster, consistent en una plana que té el davall còncau i serveix per fer motlures convexes (Men.).
|| 7. L'extensió de l'ànima, en els canons d'artilleria; cast. calibre (Un Mall. Dicc.). Tirant una linea recta prenint el buit de la boca, qui traués al centro, Artill. 1640.
|| 8. Part lateral de la zona umbilical, o sia la part que a cada costat del cos ocupa l'espai situat entre les costelles i el sacre (Mall., Men., Eiv.); cast. hijar.
|| 9. ant. Dèficit. Pagantli de buyt (dèficit) anyalment prop de 1500 lliures, Carreras Geogr. C. Barc. 636.
    Loc.
—a) Anar de buit: anar descarregat, no dur viatge.—b) Anar amb les mans buides: anar sense res, no posseir allò que s'esperava posseir. Y s'en va en les mans buides, Guinot Capolls 75.—c) Tant li és buit com carregat: tant li fa una cosa com l'altra; li és indiferent (Mall.). «Tant m'és buit com carregat: | tal és es meu proceir | des que una dona em va dir: | Tan vell i no t'has casat? | Qualque treball deus tenir» (cançó pop. Mallorca).—d) Buit de compte: que té poca substància o poca cosa aprofitable (Mall.). Han passat mesos sense envià a L'Ignorancia cap des meus articletxos buyts de conte, Ignor. 58.—e) Tenir sempre un budell buit: estar sempre dispost a menjar (Cat.).
    Fon.:
búјt (pir-or., or., occ., bal., alg.); buít (Cast., Val., Vilajoiosa).
    Etim.:
del llatí vŏcĭtu, mat. sign. I, que substituí en la llengua vulgar a la forma clàssica vacŭu.