Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  burro
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BURRO m.
I. Quadrúpede del gènere Equus asinus, molt usat com a bístia de càrrega (pir-or., or., occ., val.); cast. asno, burro. Per amenar un burro sens cadena, doc. a. 1590 (Hist. Sóller, i, 272). Matxos, burros y burras, Tar. preus 131.
II. || 1. Peix de la família dels gòbids: Gobius Jozo L. (St. Felíu de G., Barc., Tortosa, Val.); cast. gobio. Es peix vermell, de carn blanca i fina, amb el cap ample que té certa semblança amb el de l'ase; té el morro amb dues punxes; és molt escatós. El pesquen al bou i amb canya.
|| 2. Peix de l'espècie Peristedion cataphractum (Tarr.); cast. armado.
III. usat com a nom satíric:
|| 1. Estúpid, que obra irracionalment; cast. burro. Un nuu se'n fa a sa coua si li diuen qu'es un burro, Ignor. 24. Si algun dia fan el burro per entrades y carrers, Serres Poes. 83.
|| 2. Joc de cartes en què es donen tres cartes a cada jugador, es destapa una carta que representa el trunfo, i van jugant, tenint en compte que el nou d'oros és el segon, l'as de coll és el primer, i segueixen el rei, cavall, sota, etc.; perd aquell jugador que no fa cap basa (pir-or., or., occ., val.); cast. burro. A Mallorca, per jugar a aquest joc, donen cinc cartes a cada jugador, en lloc de donar-n'hi tres; a Tortosa es diu burro mallorquí el joc de burro en què es donen cinc cartes.
|| 3. El jugador que no fa basa, en el joc de cartes citat.
|| 4. El burro negre: el capellà (Alzira).
IV. usat per designar persones o coses que van carregades o fan treballs feixucs:
|| 1. Persona molt treballadora, que fa feina excessiva (Cat., Val.); cast. bestia de carga. «Tota la vida ha estat un burro de sínia»: ho diuen d'una persona que sempre ha treballat molt.
|| 2. L'obrer que tragina a coll las pannes de suro del bosc al magatzem o carregador (Empordà, Garrotxa, La Selva).
|| 3. Llit del pastor prop de la pleta (Ripoll).
|| 4. Carro baix, sense bandes, molt resistent i muntat damunt rodes molt reforçades o corrons, que serveix per traginar grans pesos (Mall.).
|| 5. Fustegal; barra de fusta capçada de ferro en sos extrems, a cada un dels quals pengen una galleda, i serveix a les dones per anar a dur aigua portant la dita barra dalt el coll (Camprodon).
|| 6. Conjunt de l'orsapop i del davant, o sia, dues cordes que van lligades a la punta del car i que tenen per objecte dirigir la vela cap a un cantó o cap a un altre, fent dins la barca un ofici semblant al de les regnes d'una cavalcadura (Cat., Bal., ap. Amades Roig Voc. naveg.).
|| 7. Fogó d'obra muntat sobre uns peus de fusta, que serveix per aguantar la paina (Valls).
|| 8. Instrument de fusta damunt el qual es posa la pota de la bístia per raspar-la, en haver-la de ferrar (Palma).
|| 9. Maquineta muntada sobre quatre cames, per fer botifarres (Ulldecona). V. cavall.
|| 10. Tiràs per arregussar el blat de damunt l'era (Puigcerdà).
|| 11. Espècie de cassola tapada dins la qual posen foc i que, col·locada dins el llit, serveix per escalfar-lo (Cat.). A certes comarques, com la Cerdanya i l'Empordà, el burro és el conjunt de la dita cassola i d'una espècie de gàbia de llistons dins la qual va la cassola perquè estiga més aïllada de la roba del llit; a altres regions, com Tortosa, és una cassola unida amb un mànec llarg de fusta. (V. ase, || 4).
|| 12. Cada una de les dues barres que van de bancada a bancada en la part inferior i en tota la llargària del teler de vetes (Manresa). Un es diu burro delanter i l'altre burro trasser.
|| 13. Burros, pl.: Caminadors; espècie de gàbia de fusta que arriba a l'altària dels pits dels infants que comencen a caminar, i serveix perquè estiguin drets i provin de caminar sense perill de caure (Llanars).
|| 14. Bony produït al cap per un cop (Selva del C., Valls); cast. chichón.
    Loc.
—a) El nom del burro s'empra com a terme de comparació en moltes expressions populars, per exemple: anar carregat com un burro, esser vergonyós com un burro de gitano, rebre més cops que un burro de guixaire.—b) Burro, paga i fe-les: ho diuen quan algú se carrega les molèsties d'un negoci o empresa i encara ha de pagar en benefici dels altres (Mall., Men.).—c) Un burro ja seria mort de rialles: ho diuen parlant d'una cosa que va molt lentament i no du camí d'acabar mai (Empordà).—d) Caure del burro: adonar-se o convèncer-se de l'error en què s'estava (Val.).—e) Estar com lo burro de Victòria, sense pena ni glòria: estar embabaiat (Val.).—f) Deixar-ho tot pel burro: abusar de la condescendència dels que són massa bondadosos (Aladern Dicc.).—g) Tocar es burro: sinòn. per tocar l'ase (Llofriu).
    Refr.
—a) «El burro valent, du la càrrega i no la sent» (Val.).—b) «Per Sant Silvestre, lliga el burro pel cabestre» (Cat.).—c) «Qui renta el cap d'un burro, perd el temps i el sabó» (Cat.).—d) «Tots els burros mosseguen» (Cat.).—e) «Qui té un bon burro, té un dolent animal» (Barc., Ripoll).—f) «Burros i dones, condemnació d'ànimes» (Tortosa); «Burros, cordes d'espart i dones, són la perdició de les ànimes» (Avinyonet).—g) «Mentres hi hagi burros, sempre hi haurà qui s'estalviï d'anar a peu» (Olot).—h) «Els burros d'Urgell, en veure la càrrega ja suen»: ho diuen dels malfeiners (Cat.).—i) «Tants burros hi ha a l'Empordà que s'assemblen!»: ho diuen humorísticament referint-se a persones que s'assemblen molt (Llofriu).—j) «Lo burro creix, l'albarda no» (Vinaròs).—l) «El que té un burro i el ven, ell s'entén» (Alcoi).—m) «El burro mal esquilat, als vuit dies igualat» (Alcoi).—n) «Massa bo vol dir burro» (Pineda).—o) «Burro vell, carregat de nafres» (Cat.)—p) «No hi ha cap burro gras de treballar» (Barc., Ripoll).—q) «Qui diu mal del burro, aquell el compra» (Cat.).—r) «No és bon Maig, que el burro no tremoli a l'estable» (Pineda).—s) «Qui burro va a Roma, burro se'n torna» (Cat., Val.)—t) «Val més que diguen: per aquí passa un burro, que no: per aquí passa un mort» (Cat.).—u) «El burro i l'ignorant, són fills de cosingermans» (Cat.).—v) «Qui siga burro, que l'albarden» (Val.); «Burro és qui a burro honra» (Cat.): vol dir que a la gent grossera l'han de tractar com a tal.—x) «El burro del traginer sempre va davant»: ho diuen quan algú s'anomena en primer terme (Cat.).—y) «També hi ha burros amb lletres com sense lletres» (Ripoll, Empordà, Barc.).—z) «El semblar és de burros»: ho diuen per corregir els que parlen sense seguretat. Per exemple: «Per què no te'n dus el mocador d'abrigar?—Me sembla que no farà fred.—Sí, me sembla; el semblar és de burros» (Pineda).
    Fon.:
búru (pir-or., or., men., eiv.); búro (occ., val., mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: burràs, burrot.—b) Dim.: burret, burretxo, burreu.
    Etim.:
pres modernament del cast. burro. És un mot que ha arrelat molt a Catalunya i València, en substitució del genuïnament català ase. A Mallorca i Menorca només s'usa en sentit despectiu, aplicat a persones d'enteniment curt o d'obrar irracional.