Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bus
veure  2. bus
veure  3. bus
veure  4. bus
veure  5. bus
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BUS m.
Home que treballa submergit per explorar el fons de la mar, extreure coses afonades, fer adobs a l'obra viva dels vaixells, etc.; cast. buzo.
    Etim.:
del castellà buzo, que ve del portuguès buzio, mat. sign. (originàriament, ‘caragol de vida submarina’).

2. BUS m. ant.
Barca molt ampla de buc, usada en el segle XIII; cast. buzo. Faem armar lo bus de Montpestler qui era de LXXX rems, e uenguemnosen tro a Cotliure, Jaume I, Cròn. 305. E XII galees, e entre buces et galiotz C, id. ibid. 55.
    Etim.:
d'origen probablement germànic. Es ver que en el Vocabulista in arabico atribuït a Ramon Martí figura com aràbic el mot būṣ amb el significat de ‘navis’; però Eguílaz Glos. 119 diu que tal mot no és pròpiament aràbic, i el mateix sembla indicar Dozy Suppl. i, 128, posant les formes baix-llatines i romàniques del mot (cast. buzo, fr. ant. buse, busse, it. buzzo, llatí medieval bussa, buza). Segons Wartburg FEW, i, 667, el fr. busse i prov. bus vénen de l'ant. nòrdic buza, ‘classe de vaixell gros i ample’; però s'equivoca en dir que en les llengües romàniques únicament trobam el mot documentat en francès i provençal antic; ja hem vist que està documentat també en italià, en català antic i en castellà antic, i segurament és de la mateixa família el català bussi o gussi.

3. BUS m.
Làmina d'acer o de fusta flexible, amb un foradet a cada cap, que anava cosida a la part de davant de la cotilla per mantenir-la en la forma convenient (Empordà).
    Loc.

Adobar el bus a algú: pegar-li, donar-li una tupada (Llofriu). «Ja t'adobaré es bus!»: ho diuen les dones per amenaçar llurs infants.
    Etim.:
pres del fr. busc, mat. sign.

4. BUS ant.
Fer lo bus: fer gran reverència, honrar exageradament; cast. hacer el buz. E si's te per tan gran que ja no porta honor a home del mon, ans enten que tots li hagen a fer lo buç, Curial, ii, 117.
    Etim.:
probablement del persa būs, ‘besada’.

5. BUS
mot que apareix en la locució o bus o barro, que significa ‘o una cosa o l'altra’ (Mall., Men.). O bus, o barro, que jo ja estic a tot, Penya Mos. iii, 127. També se diu «o burro o barra» (Men.).