Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  cārcer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

CĀRCER o CARĮRE (i ses variants carcre, cārsera, carsre). m. (i també f.) ant.
Lloc on estan tancats els presos; cast. cárcel. Com home sia caut en tan gran cārcer e tan gran cativitat, Llull Cont. 156, 22. Es encarcerat e turmentat dintre les cārcers de sa sensualitat, Llull Cont. 167, 23. L'ome pres e encarcerat es molt coratjķs que exís e passās fora los termens de sa presķ e de son carcre, Llull Cont. 222, 18. En lo carįre de sa cort estava pres un home, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Lo rey feulo ligar en la carįre pregon, Desclot Crōn., c. 63. Ama de gran amor lo seu carįre, Metge Somni i. Aquesta's diu carįre d'enamorats, Pere Torrella (Canįon. Univ. 176). E aquella fossa si era l'entrada de la cārsera on monsenyer Galuany tenia pres, Lanįalot, segle XV (Rev. Biblgr. Cat. iii, 25). Yo son aquell qui del carcre l'an tret, Ausiās March lix. Car mes me val que tostemps l'escur cārcer, Ausiās March cv. Tancantlo en una carįre, Alegre Transf. 27. Pres papa Johan e feulo morir en un carsre, Genebreda Cons. 9. Acostantse als cārįers de infern, Villena Vita Chr., c. 187. Fonch soltat de las reals cārcers, doc. a. 1747 (Hist. Sķller, ii, 26).
Cārcer, topon.: poblet de la Vallfarta (País Valenciā).
    Sinōn.:
presķ.
    Etim.:
del llatí carcĕre, mat. sign.