Diccionari CatalÓ-ValenciÓ-BalearB
Cerca inici
endarrereá endavantcerca
Introducciˇ al Diccionariá Bibliografiaá Explicaciˇ de les Abreviaturesá
veureá c˛fia
DIEC2á DDLCá CTILCá Sin˛nimsá CITá TERMCAT

CĎFIA (i sa var. esc˛fia) f.
|| 1. ant. Barret amb cŔrcols de ferro i encoixinat, damunt el qual es posaven els guerrers el capmall o l'elm perquŔ aquestes peces de ferro no fessin mal al cap; cast. cofia. Lo ferÝ de le aspase si durament que li telÓ l'elm e la c˛fia del fera e si li trencÓ lo cuyr tro al test, Graal 147.
|| 2. Cobricap lleuger, a manera de gorra, que es subjecta amb una veta davall la barba i que sol formar part de la indumentÓria dels infantons, de les dones de certes comarques, de les monges d'algunes congregacions, etc.; cast. cofia. Tres c˛fies de dona de fil d'or, doc. a. 1480 (Aguilˇ Dicc.). Una sc˛fia de-dona, de Cambray, guarnida d'or y de seda de grana, doc. a. 1537 (arx. parr. d'Igualada). Una c˛fia de glassa, ab dos bossins de tafetÓ vermell, doc. a. 1774 (Aguilˇ Dicc.). Damunt una espŔcie-de c˛fia vermella, Verdaguer Exc. 44. La blanca c˛fia planxadÝssima, Oller Pil. Pr. 208.
ááááFon.:
kɔ́fiə (pir-or., or.); kɔ́fiɛ (Ll., Gandesa); kɔ́fia (Tortosa, Val.); eskɔ́fia (Val.); əskɔ̞́fiə (Men.); kɔ̞́fi (Mall.); kɔ̞́fiə (Men.).
ááááEtim.:
de cofia, ‘gorra’, mot que apareix en antics glossaris llatins i Ús usat tambÚ per Venantius Fortunatus, bisbe de Poitiers (segle VI). L'origen de cofia, que no sembla mot pr˛piament llatÝ, estÓ encara per descobrir. ╔s interessant d'observar que en el diccionari arÓbic atribu´t a Ramon MartÝ apareix escrit en arÓbic kūfiya tradu´t per źcapellus╗ (i en la glossa marginal diu źde lino╗) (R. MartÝ Voc. 280); per˛ sembla que tampoc no Ús paraula pr˛piament arÓbica, malgrat d'estar estesa per molts de pa´sos musulmans (cf. Simonet Glos. 122).