DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CÓC m.
|| 1. Panellet de forma llarguera; cast. panecillo, bollo. Els cochs y les dolces, Penya Poes. 168. En altres es senzillament un coc amb oli, Serra Calend. folkl. 206. La forma, dimensions i ingredients del dit panellet varien molt segons les contrades. A la Cerdanya, els cócs són de farina, llet i ous. Al Pla d'Urgell són com unes coques de pasta molt prima i ensucrada, que en temps primer els nuvis tiraven als nois quan sortien de casar-se, i la canalla cridava: «La boda que no tira cócs, doneu-la als llops». Al Camp de Tarragona, són uns panets fets de farina de moresc amb ous, pinyons i matafaluga. Al Priorat els cócs són de farina amb ous, oli i sucre, i amb un ingredient variable que pot esser arengades, o ceba i pebrines roges, o talls de llonganissa i rovellons, o bé miques de magre de porc, o cireres negretes (Falset); de la mateixa manera, aproximadament, es fan els cócs a Morella. A les comarques de Tortosa i Vinaròs, el cóc és gran, aplanat, de vores retorçades, fet de farina, oli, sucre, ous i vin blanc, i amb diversos additaments com pebrot, espinacs, peix, mel, llet, etc. El cóc de Mallorca és una peça llarguera de pasta bamba, de forma aproximadament semicilíndrica, que es talla a llesques i es bescou per a formar les dolses de bescuit. A Menorca, el cóc és una espècie de llonguet, però més bast, més blan i tirós.
|| 2. Fulla molt prima de farina, cuita dins un motlo a la flamada i que serveix per a fer hòsties (Mall., Men.); cast. pan.
|| 3. Bresca (Massalcoreig, Falset, Calasseit, Gandesa, Tortosa); cast. panal Cóc abegoter: la bresca on se crien els abegots (Calasseit) Cóc coster: cadascuna de les dues bresques dels costats de l'arna, que són els dos cócs millors perquè no s'hi fa poll i perquè són tot mel; són més estrets que els altres, però en canvi són molt més gruixuts: s'anomenen també els cócs de l'abeller perquè són els millors (Calasseit).
|| 4. adj. De forma incompletament rodona (Mall., Men.); cast. achatado. «Aquest anell és un poc cóc; que l'heu esclafat?»«Aquesta pilota no bota bé, perquè és molt coca».
|| 5. adj. (Metall) que es pot allargar, aprimar o canviar de forma sense rompre's ni desunir-se (Mall.).
|| 6. Fluixot, mancat de vigor (Mall.); cast. flojo, flaco. «Ets un cóc moll, que sols no tens força per matar una mosca» (Palma).
    Refr.—a) «Per a casos, el món; per a cócs, el forn» (València).—b) «Qui s'aixeca primer, té es cóc més gros» (Menorca).
    Fon.: kók (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.:—a) Augm.: cocàs, cocarro, cocot.—b) Dim.: coquet, coquetxo, coquel·lo, coqueu, cocarrí.
    Etim.: masculinització de coca art. 1.