Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cop
veure  1. cóp
veure  2. cóp
veure  3. cóp
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COP (i COLP) m.: cast. golpe.
I. || 1. Contacte brusc d'un cos en moviment contra un altre. Ab lo bastó que tenia en l'altra mà donà gran colp en terra, Metge Somni iii. Vengueren als Lims e donant gran colp a les portes, Villena Vita Chr., c. 187. Donava dos cops de mall a l'enclusa vella, Pons Auca 7. Ventà un cop despreciatiu i rancuniós a les dues mates que l'havien enganyat, Ruyra Parada 33. Cop de cap: contacte brusc produït per un moviment del cap contra un objecte. Cops de pits: acte de ferir-se els pits (donar-se cops pels pits) amb la mà, en senyal de penediment religiós. Tancar de cop: tancar fort una porta sense emprar la clau, només pel contacte brusc que despara automàticament el biuló o altre mecanisme. Pillastre, has tancat la porta de cop, i la dona té la clau, Vilanova Obres, xi, 22. «Aquesta porta tanca de cop», o «es tanca de cop». També es diu que tanca de cop un argument tan concloent, que no es pot impugnar.
|| 2. Acció brusca d'una arma o d'un objecte emprat com a arma contra un cos. Ama més esser lausat per fer grans colps en la batayla, Llull Intenció 375. A la vostra sancta passió vos féu sostenir assots e collades e colps de pedres, Llull Cont. 90, 17. Com se foren mesclats vaérets colps donar, Muntaner Cròn., c. 105. E secut-li la llança e dona-li tal cop per les faldes de la cuxa, que la cuxa li passa e la sella, Muntaner Cròn., c. 124. Féu-li dar grans colps de destral, Pere IV Cròn. 234. Fo mort de colp de sageta, Boades Feyts 48. De la gàbia feyen mortals colps ab grans barres de ferro que lançauen, Tirant c. 148. Com lo rey hermità hagué tirada la lança prestament mès mans a l'espasa,... e donà-li un gran colp sobre lo cap... E lo rey moro ab l'arch defenie's e rebatia-li molts colps, en tant que'l rey hermità li tirà un gran colp que li tallà lo bras, Tirant, c. 19. D'un colp d'espasa talla son ribetat mantell, Canigó i. Pega cop d'escombra a les banderetes, Vilanova Obres, xi, 47. Lo comte axeca l'espasa; | li venta dos cops de pla, Picó Engl. 32. Cop sec o cop en sec: el que es dóna violentament i súbita. Cop en fals o cop en va: el que es dóna malament, sense ferir allà on s'intentava fer-ho. Errar el cop: donar un cop en fals. Ventar es cop: esquivar un cop. fer per manera d'evitar-lo (Mall.); met., fer el desentès, fer com si no entengués el que diuen i passar a parlar d'altra cosa. Esser com un cop de puny: esser molt petit (un edifici, una habitació, etc.). Una botiga com un cop de puny y sempre la tenim plena de canalla, Vilanova, Del meu tros, 151 (ap. Balari Dicc.). Fet a cops de puny: fet de pressa i malament (Empordà). Cop d'estella: càstig rigorós (Empordà); «Clava-li un bon cop d'estella!» (Llofriu). Cop de traïdor: el que es pega cautelosament, per un costat o per darrera. a) A cop o de cop o d'un cop: d'una vegada, tots al mateix temps. E quant hoyren lo brogit qui's feya en la casa, descaualcaren bé XXX o XL caualers a colp, Jaume I, Cròn. 26. E a colp mataren tots quants francesos pogueren trobar, Muntaner Cròn., c. 43. Aprés a colp totes les trompetes sonaren cridant los harauts, Tirant, c. 207. Lexaren enmig un gran portell que bé CL hòmens podien passar al colp, Tirant, c. 24. Els civils s'alçaren d'un cop, Rosselló Many. 46.—b) A cop o de cop: prest, dins molt poc temps (Mall.). «Quan vendrà ta mare?—A cop vindrà; no es torbarà gaire» (Mancor). «De cop me n'hauré d'anar» (Inca, Manacor). «Un ramell de flors no és bo, | perquè de cop se mustia: | jo te'n daré un, un dia, | que serà de lo meu cor» (cançó pop. Manacor).—c) De cop, o tot de cop, o d'un cop: de sobte, inesperadament. Y resplandeixen d'un colp | en son pit cota de malles, Llorente Versos, 74. S'alzinà de cop, pegà un salt, Ruyra Parada 33. En el mateix sentit de ‘súbitament’ s'empren les locucions de cop i volta, de cop i bolei (Mall.), de cop i empenta (Solsona), de cop descuit (Mall.), de cop sobte (Banyoles), de cop i resposta (Mall., Men.), cop en sec (Mall.). Era llàstima que una fadrina... es malograra de colp y bolta, sense que's poguera remediar, Rond. de R. Val. 53. I de cop i volta la meva voluntat va desplegar-se poderosa, Ruyra Parada 21.—d) Beure's el cop, o beure's es cop com sa figuera: dissimular el mal efecte o impressió que s'ha rebut, aparentant no haver-ne esment o no fer-ne cabal (Mall.).—e) A cop segur: amb seguretat d'obtenir bon èxit.—f) A cop calent: en els primers moments de rebut un cop, quan encara no fa gran mal; met., En els primers moments després d'un fet, abans que els qui n'han sofert les conseqüències reaccionin. E les gents demantinent cuytaren-se de metre's dins la casa, e muntaren lasús los penons, e hagueren algun fet d'armes ab los de la vila, E combateren una estona, tant que oppinió era que si no fos vespre, colp calent, se'n foren entrades en la vila les nostres gents combatents, Pere IV, Cròn. 190.
|| 3. Acció súbita exercida per un element natural. Cop d'aigua o cop de pluja: aiguat fort i repentí. Tant tost cavalcá, ab tot que cahia gran colp de pluja, doc. a. 1451 (Parera Crest. 218). Cop de mar: onada grossa que romp amb violència. Cop de riu: revinguda d'un riu (Alta Muntanya). Cop de vent: bufada curta i molt forta. Cop d'aire: acció nociva de l'aire damunt un organisme, i els seus efectes morbosos (refredament, paràlisi, etc.). Ah, si no hagués tengut sa desgràcia des cop d'ayre, qui m'engolà sa veu!, Oliver Obres, ii, 9.
II. || 1. Cadascun dels moviments pels quals funciona un òrgan o instrument. Del matxo, que, guarnit am sa cabeçada, vermella, nova i flamanta,... a cada cop de cap fa sentir d'un quart lluny ses cascabellades, Verdaguer Exc. 73. Cop d'ala: cada moviment de les ales d'un aucell en volar. Cop de rem: cada moviment d'un rem per fer anar una barca. Cop d'estisores: acció d'obrir-se i tancar-se les estisores per tallar. Cop de coll: acte d'estirar el coll les bísties per pujar una costa; met., Esforç fatigós per obtenir un resultat (Empordà). Cop de cap: acció arriscada, feta impremeditada. Si'l Ramon fa'l cop de cap de casar-s'hi, conteu quin clau pera la Margalida, Vidal La vida en lo camp, ap. Balari Dicc. «Enguany he fet un cop de cap; he comprat un bitllet de la rifa». Cop de mà: ajut, treball que un fa per ajudar a un altre. A Casa-la-vila, uns donavan lo darrer cop de mà als gegants, Oller Vilaniu 13. Mentrestant me donareu un cop de mà per parar la taula, Caseponce Contes Vallesp. 178. Cop de braç. ajut econòmic o social, d'influència, etc. (Empordà). Cop d'ull: ullada, acte de mirar. Lo sol, però, que mida d'un colp d'ull l'hemisferi, Atlàntida i. «D'un cop d'ull ja vaig veure que no estava ben fet». Tenir bon cop d'ull: tenir la virtut de veure clarament les coses o d'endevinar-les. «Aquest metge té molt bon cop d'ull». Cop de vista: panorama, conjunt d'allò que es veu d'un lloc estant. «La torre té un cop de vista magnífic». Cop de bossa: pagament considerable; cast. desembolso. «Un cop de bossa no mata» (refr.). Cop de cor: impressió afectiva. La Mila recordà'l mal cop de cor que sempre havia tingut ab la ermita, Víct. Cat., Sol. 43.
|| 2. per ext., a) Pes i força que és capaç d'aplicar un instrument contundent en ferir (Bal.). «Aquest martell du molt de cop».—b) La part del ferro d'un martell per la qual es dóna la martellada (Mall.).—c) Tralla o trena del fuet o xurriaques (Barc.).
|| 3. El so produït per un instrument sonor cada vegada que un contacte brusc el fa vibrar. No vol sa magestat sia hoyt colp de martell ni de ferro, Villena Vita Chr., c. 1. Los colps dels martells dels embarriladors... em servien de música, Guinot Capolls 95. Uns quants cops de trompa que per fer-los me pens que hi havien bufat tres, Roq. 2. «Com vaig esser dalt es puig | vaig sentir un cop de corn: | Gent d'Es Rafal, fora son, | que sa novia mos fuig!» (cançó pop. Mall.). Cop de veu: la intensitat amb què es sent la veu del qui parla o canta. «Aquest tenor té un bon cop de veu». a) Crit; paraula o paraules dites en veu alta (Mall.).
|| 4. Cadascuna de les accions o combinacions que fa un jugador en un joc, i especialment aquelles amb què guanya.
III. Senyal produït a un cos pel contacte brusc d'un altre objecte. Especialment:
|| 1. Inflamació causada en els teixits per un contacte violent, i senyal produït per la sang extravasada; cast. magulladura, cardenal. A colp de vll de cauall, preneu fulles de mata e mastegau-les e... meteu-les dins lo vll del cauall, Dieç Menesc. ii, 33. Devegades hey ha esclats y cops que amb àrnica y tot no se curan, Ignor. 7. Cop blau: senyal de la dita inflamació, consistent en el color blavós de la part ferida. Gorra de cop: cervellera (Cat.). Ungüent de contra-cop: ungüent bo per curar les contusions.
|| 2. Clot que es fa a la superfície d'un cos sòlid, per caiguda o contacte violent amb altre cos; cast. abolladura.
|| 3. Faceta de diamant (Aguiló Dicc.).
|| 4. En la fruita, bocí de color més fosc i de consistència més blana que la resta, a conseqüència d'una contusió; cast. maca.
|| 5. Cop d'arna: cadascun dels foradets produïts a la roba pel rosegar de les arnes (Palma).
|| 6. Cop de clar o cop de llum: porció de color més clar que els pintors posen en els punts on es suposa que fér la llum.
IV. || 1. Canvi sobtat i pertorbador. No m'és vijares que los colps de fortuna me puxen noure, Genebreda Consol. 106. E jach del colp que tostemps he temut, Ausiàs March cxi. Al cop d'aquella mort desprevingut, | bé s'era oberta la ferida closa | del vell remordiment, Costa Trad. 87. Cop de carro: desgràcia inesperada (Mall.). Cops de lliura: tribulacions inesperades, adversitats que ensenyen de viure previngut (Mall.). «Un que se n'ha duits molts de cops de lliura, bada bé els ulls». Y axò qu'es sollerichs s'en han duyt en poch temps molts de cops de lliura, Roq. 15. Un cop dins l'altre: repetició de fets importants i transcendentals dins poc temps (Mall., Men.). «Se li morí sa dona de malaltia, i dos dies després li mataren un fill; un cop dins s'altre!»«Va sortir diputat, i a la primera crisi ministerial entrà de ministre; va esser un cop dins s'altre». Cop d'Estat: acte d'assumir l'autoritat d'un país sobtadament contra l'actuació del Govern constituït.
|| 2. Acció notable, que causa admiració o impressiona profundament. «Allò de presentar-se davant els seus enemics va esser un cop genial». Cop d'efecte: objecte o acció que impressiona fortament i absorbeix l'atenció. Fer cop: excitar vivament l'admiració o un altre sentiment. El veure't li farà un xich de cop, Genís Narr. 149. Ja's pot contar si n'hi feu de cop semblant nova, Vidal, «La vida en lo camp», 236 (ap. Balari Dicc.). Fer el cop: obrar una acció molt important i decisiva (que fa adquirir riquesa, que fa dominar un conflicte, etc.).
V. || 1. Quantitat considerable; multitud. A Tolosa se fahien de nou e s'adobaven de vells gran colp d'engins e de bombardes, doc. a. 1376 (Boll. Lul. ii, 51). E vaia-us lo cor en plantar gran colp de canyes en los bancals del hort, doc. a. 1407 (Anuari IEC, v, 606). Aquest dia passaren gran colp de legostes, de què tota la terra ne fon cuberta, doc. a. 1407 (ibid. 615). Donà al haraut una roba sua molt rica e gran colp de franchs d'or, Curial, ii, 83. Fent-me contar cop de cosas de lo temps, Genís Mercè 232. Colp de peix: mola de peix, multitud de peixos que neden (Eiv.). Al cop de la feina: al temps que hi havia molta feina (Solsona).
|| 2. A cop (de): a força de; en virtut de molt. Víurer entre'ls homes, a cop d'empassar-se llàgrimes en lo solitari desert de la seva vida, Genís Julita 52. «A cop de diners tot s'arriba a obtenir».
|| 3. adv. Molt. (S'usa com a interj., equivalent a vinga!, hala!, apa!). a) Amb complement nominal: «I el carreter, cop de renecs i esgarrapades per aixecar el carro!» (Pobla de L.). «S'enfada molt, i cop de renecs, i cop de parenostres!» (ibid.). «Feia molt fred, però nosaltres, cop de llenya al foc, i cop de porrons de vi!» (Montblanquet). Tustaven sul vi negre y sul vi de granatje, | cop d'ampolles! cop de barrals!, Saisset Pougnat 12. Després, cop de pernil, i per postres, un got de cafè, Massó Croq. 119.—b) Amb complement verbal: «Nosaltres, cop de dir-li que vingués; i ell, cop de dir que no!» (Gir.). «Nosaltres li dèiem cançons, i ell, cop d'escriure-les a un quadern!» (Gir., Ll., Cervera). L'animalet content... al veure's fora la quadra tan dejorn, cop de pernejar y de fer postures ab los cascos!, Vilanova Obres, viii, 36.
VI. Vegada; cast. vez. Y dilluns, altre cop al treball, Vilanova Obres, xi, 73. Tombo un coll molt pedregós i em trobo altre cop en mig de prats, Massó Croq. 12. Un cop a l'any hi ve el rector, ibid. 17. Veient per primer cop la sinistra senyal, Pous Empord. 13. Un estiu la vegí per primer cop, Maragall Enllà 55. «Qui pega primer, pega dos cops» (Vallès). «Vaig a la vinya un cop cada setmana» (pir-or., or., occ.). Cop i altre, o cop i recop: repetides vegades (Empordà). I es girà cop i recop a mirar què fèiem, Ruyra Parada 30. D'un qui va molt sovint a un lloc, diuen que hi va cop i recop i tercera vegada (Llofriu). Es darrer cop: per últim, a la fi (Mall.). «Com més te mir, més te veig; | com més va, més guapa et trop; | t'hauré de dir, es darrer cop: | Al·lota, vols que et festeig?» (cançó pop. mall.). a) D'un cop: de una vegada, per acabar. Diga'm d'un cop què'm vols dir, Colom Juven. 146.—b) Cada cop més (o menys): serveix per expressar l'augment o disminució progressiva. Per a repetir aquella seva exclamació cada cop més admirativa, Ruyra Parada 29.—c) Un cop més: altra vegada, de bell nou. En els caps s'inicia | un cop més la melvasia, Ramis Clar. 52.—d) Un cop, conj.: quan; després que. «Un cop vaig arribar, me'n vaig anar al llit». Fugint ben depressa de la puntada de peu que pogués rebre, un cop ja a cames, va respondre, Oller Rur. urb.—e) Un cop..., un cop... (o bé un cop..., un altre...): expressa una acció alternativa. «Per tot el veuen: un cop és a l'església, un cop en el cafè» (Mall.). Un cop eran les baldufes, altre les pilotes, l'altre els estels y miloques lo que més los feya anar fora corda, Penya Mos. iii, 146.
    Cult. pop.
—Oració supersticiosa per guarir cops (contusions): «Josep i Job | jugaven a un joc; | Josep caigué | i un mal cop se va fer; | Maria Santíssima | amb lo seu dit pols | tres creus li va fer. | Josep el just, | que aquest cop no prenga pus; | Santíssima Trinitat, | que aquest mal sia curat | prest si convé» (Mall.).
    Fon.:
kɔ́p (pir-or., or., occ., mall., men., alg.); kɔ́ɫp (Maestr., Cast., Val., Sueca, Alcoi, Xixona, Benidorm, Al., Elx); kólp (vila d'Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: copàs (colpàs), coparro, copot (colpot).—b) Dim.: copet (colpet), copetxo, copeu, copiu, coparrí.
    Etim.:
del llatí vg. cŏlpu, mat. sign. I, forma que es troba en les Glosses de Reichenau (segle VIII) i és una contracció de colăphu (< gr. κóλαφος).

1. CÓP m.
|| 1. ant. Copa gran o pica; cast. pila. Intran en la església ho capella dauant la porta ha un cop de pedra per tenir aygua beneyta, doc. a. 1531 (Miret Templers 577).
|| 2. Antiga mesura de capacitat per als àrids, encara avui usada al Gironès i a l'Empordà. Cóp blader: mesura per a cereals, equivalent a una vintiquatrena part de la quartera, o sigui 3'013 litres. Cóp fruiter: mesura per a la fruita de clovella (avellanes, nous, castanyes, pinyons, etc.); té un cinquanta per cent més de capacitat que el cóp blader. Dret dels cóps: impost que existia antigament a Catalunya i del qual es beneficiava en part el Rei i en part el bisbe i altres personatges; es pagava un cóp per quartera de cereals i fruita seca, i hi havia un oficial encarregat de fer-ne l'acapte amb el títol per batle dels cóps. Fou pres lo dret del XVII dels cops del forment de cascun pallal del porxo, en forment, doc. a. 1466 (Ardits, ii, 472).
|| 3. Bossa de xarxa que forma la coa de l'art de bou i del bolitx, i dins la qual van a parar els peixos agafats (Cat., Val., Bal.); cast. copo.
|| 4. Posició de la cinta o xarxa de malla cega calada perpendicularment en forma de circumferència, quan és tancada per baix convertint-la en bossa per arreplegar-hi el peix (Roig-Amades, BDC, xiv, 19).
|| 5. Bertrol sostingut per dues barres, que s'empra per pescar peixos de riu (Plana de Vic, Bagà, Solsona, Cardona, Pla del Llobregat, Valls); cast. buitrón, garlito.
|| 6. Coder, estoig de les pedres d'afilar la dalla (La Jonquera, ap. BDC, viii, 12).
|| 7. El pilot de fulles menudes que les cols tenen a la part d'enmig (Pego, Alcoi, Ador); cast. repollo.
|| 8. Acop de figa (Costitx).
|| 9. La part superior de la soca d'un arbre, de la qual parteixen les branques (Pego, Sanet, Biar); cast. copa.
|| 10. a) La part superior de la carbonera o sitja de carbó, on hi ha les fumeres (Pego, Almudaina).—b) La part superior del forn de calç, on se fa la calç millor (Almudaina).
|| 11. Canya que té un cap esquerdat i obert, formant un recipient que serveix per collir figues (Massalavés).
|| 12. adj. Replegat i compacte, per acostament mutu de les parts exteriors (Mall.); cast. cerrado. Col copa: col acopada. Figa copa: acop de figa. Ametla copa: la que té la pell molt forta i aferrada, que és mala d'obrir. a) met. Silenciós, poc parlador (Mall.).
    Fon.:
kóp (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí vg. *cŭppu, forma masculina de cŭppa, ‘copa’.

2. CÓP m.
|| 1. Bolva de neu; cast. copo.
|| 2. Moixell de llana o altra matèria filamentosa; cast. copo.
    Sinòn.
preferibles: || 1, bolva, tofa, tefa, flòvia;— || 2, moixell.
    Etim.:
del cast. copo.

3. CÓP m.
Panet llargarut (Mall.); cast. bollo.
    Fon.:
kóp (Palma, Mancor).
    Etim.:
de coc, que és la vertadera paraula, deformada probablement a causa de la forma de plural cocs, que en la fonètica vulgar mallorquina sona kóʦ per assimilació de l'oclusiva a la sibilant i que tant pot correspondre a un singular acabat amb c, com amb t, com amb p (cocs, cots i cops es pronuncien igual en mallorquí).