Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  córrer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CÓRRER v.: cast. correr.
I. intr. Anar (una persona o animal) amb moviment més ràpid que el caminar. Los uns ne passaran axí tost com a lamp, los allres com a cauayl qui corre, Llull Gentil 276. E uenguem nos denant aquests dos per ço cor lo nostre caual curria més que'ls lurs, Jaume I, Cròn. 26. Si diran que han vist córrer servos sobre la mar..., necessari és que'ls sia otorgat, Metge Somni iii. Lo cauall... deu hauer molt bon alè, que per molt que correga no deu bufar ni inflar les yllades, Dieç Menesc. ii, 10. No més fa mil anys que corre | el comte Arnau, i està cansat, Maragall Enllà 33. Córrer com el vent, o córrer com un llamp: córrer a gran velocitat. Córrer com una daina: anar amb gran lleugeresa. Córrer més que frare convidat: córrer molt. Arrancar a (o de) córrer, o apretar a córrer: posar-se a córrer. Li donà un recado a l'orella, y el mosso arrancà de corre, Penya Mos. iii, 29. S'arrencà a córrer a tall de soldat, Ruyra Parada 33. Donaven ganes d'apretar a córrer, Guinot Capolls 58. A més córrer: amb tota la velocitat possible (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic); cast. a todo correr. Los sarraïns... tots sbalayts a més córrer se'n meteren dins la ciutat, Boades Feyts 179. Traspassa els rius, tramonta les serres a més córrer, Atlàntida iv. Corre que correràs: corrent sense aturar se. Corre més que correràs, de sa mare s'allunyaven, Ferrà Com. Poes. 15. a) Moure's amb moviment més ràpid que el caminar, per exercitar-se i provar qui fa més via. Un cors serà guanyat: | ... | los aldeans salten, correguen, luyten, Ausias March xv. Pos messions que si mos provam a corre, jo corr més que tu, Roq. 12.—b) Anar amb moviment més ràpid que el caminar, per encalçar i agafar qualcú que es mou en el mateix sentit. Aruestes paraules... dix fe al rey qui cassaua, lo qual prehà poch ses paraules e correch detràs lo porch, Llull Felix, pt. viii, c. 20. Si li diu vilania e si li corre de sobre, lo mariner deu fugir fins a proa, Consolat, c. 165.—c) Anar amb moviment més ràpid que el caminar, per fugir dels perseguidors. Fer córrer: perseguir, posar en fuita, vèncer.
II. intr. Anar de pressa.
|| 1. Anar de pressa (les persones o animals) cap a un objecte. Lo pastor qui estoja son pa... car no'l pot menjar en lo temps que corre a defendre son bestiar, Llull Cont. 318, 9. Lo caualler correch besar la mà al senyor rey, Muntaner Cròn., c. 90. Lo caualler... donant d'esperons correch vers Curial, Curial, i, 18. Per corre' a la batalla, | tot és hu, llança o rastell, Picó Engl. 22. Hi té de córrer la cilugia a envenar y serrar tendrums, Vilanova Obres, xi, 12. Especialment: a) Recórrer, anar de pressa a cercar auxilis o mitjans per a algun fi. Ab la ira que han, corren a foch, a ferre, a pedres e a tota altra cosa disposta a fer mal, Metge Somni iii.b) fig., en sentit espiritual: Fes-me leixar los delits carnals... per tal que... córregua molt leugerament en odor dels teus enguents, Oliver Exc. 51. Tantost se recordà y corregué a les armes de la verdadera paciència, Comalada Pierres Prov. 49. Tornar arrera? Seria corre' a la mort, Costa Agre terra 111.
|| 2. Moure's ràpidament (les coses). Les esteles qui corren per l'àer, què són?, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Vetx es rellotge que corre y no té aturay, Roq. 8. Els velers de Lyó, envers de fer córrer la llensadora fan ballà'l fusell, Pons Auca 88. Fer córrer una cosa: robar-la, fer-la desaparèixer. Veig que són las cartas que m'havien fet córrer de la meva cartera, Genís Mercè 66. Especialment: a) Moure's un líquid en un sentit constant. Dels seus ulls corregueren viues làgrimes, Tirant, c. 277. Un torrent que la maior part del any corre, y moltes vegades gros, doc. a. 1659 (Boll. Lul. vii, 86). La jove canta y se mira, y corre, corre la font, Costa Poes. 4. Esportins plens de pasta suau, grossa y llemicosa, que amb l'oli novell corre depressa cap a la pica, Rosselló Many. 24. Per ext., Córrer el carrer (el camí, etc.): anar ple d'aigua que corre. «Ha plogut tant, que tot el carrer corria» (Mall.). En sentit fig.: La gran font de poesia que corre per les entranyes de Mallorca, Costa Agre terra, v. Córrer les orelles: supurar. «Tenc una orella que em corre» (Mall.).—b) Bufar el vent. Lo vent Mestral que corre per València, Catalunya, Penya Poes. 323. Ara corre més aire, Benejam Ciut. 7. No correrà més frescor, Salvà Poes. 71.—c) Passar, transcórrer (el temps). Segons lo temps que are corre, Llull Felix, pt. viii, c. 68. Puix no és marauella, al temps que huy corre, penssar lo pigor, Proc. Olives 806. La nostra elecció dur... per tres anys qui comencen a córrer del dia, doc. a. 1361 (Capmany Mem. ii, 157). Haguí major pena... havent paor de morir quan era malalt o corria temps epidemial, Metge Somni ii. «Ja corren les tres»: ja han tocat les tres.—d) fig. Actuar, obrar. Prescripció neguna no corre contra menor... ja sie ço que la prescripció corregués e no fos acabada a aquels qui los popils són hereus, Cost. Tort. II, xiv, 7. Per la obligació me corre com a senyor lo procurar lo bé dels poblats, doc. a. 1623 (Segura Hist. Sta. Col. 238).—e) Ocórrer, tenir lloc. Per alguns tractaments qui corregueren entre nós y lo dit rey, cessà la dita batalla, Pere IV, Cròn. 355. Las administracions a parte corren com ham corregut, Act. Cap. Seu Mall., a. 1751, fol 185 v.oCórrer a càrrec o per compte d'algú: estar una cosa encarregada a algú. Axò no serà res, corre a mon càrrech, Vilanova Obres, xi, 211. Aquesta botiga corre per conte meu, Penya Mos. iii, 176.
|| 3. Circular ràpidament (persones o coses). Tench la dona que corre per tot, per veure si'm trobarà colocació, Penya Mos. iii, 44. Ha corregut per Mallorca un forasté replegant dragons, sergantanes, Ignor. 57. Especialment: a) Circular una malaltia o altra circumstància. Si dius al strolech per que corre tal malaltia o tal temps, si't diu perque tal planeta regna, Sermo septem art.—b) Divulgar-se, estendre's (una notícia, fama, veu, etc.). Devall-devall corria un rum-rum de que tenia fullet, Aguiló C., Rond. de R. 16. S'estupenda notícia, tothom la retreu y la fa corre, Roq. 21. En vista de ses veus qu'han corregudes, Ignor. 61. Tu ja deus sapiguer, perqué entre'ls companys s'ha corregut, que so molt aprensiu, C. Roure (Catalana, i, 480). Aprofitant-se de l'abaluda que corregué a ran del naxement del bort, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 214).Córrer la brama, o córrer una bombarda: espargir-se una notícia.—c) Córrer pel cap: tenir-se un idea vaga, imprecisa. «Me corre pel cap que el tren surt a les cinc, però no ho sé segur» (Barc.).—d) Difondre's entre la gent (una publicació), circular. Perque las estampas de aquells correguessen librement, doc. a. 1676 (González-Sugranyes Hist. Grem. ii).—e) Circular, admetre's en el comerç (les monedes). En les dites terres... córrega moneda barcelonesa e no altra, doc. a. 1278 (Boll. Lul. vii, 44). Feu batre moneda... que havien nom vincilions, e no valia tres diners la hu: e volch que correguessen per lo preu d'aquells qui valien VIII diners, Muntaner Cròn., c. 210. Han dit que corren duros y pessetes falses, Ignor. 5.—f) Existir entre la gent, trobar-se, esser usual. Avuy en dia ja no'n corren de barbers d'aquesta mena, Penya Mos. iii, 117. Corren una mena de noms més estranys, que costa molt de tombar-hi la llengua, Vilanova Obres, iv, 16. No n'és poch de desmoralisada la joventut que corre!, Vilanova Obres, iv, 113. Eren uns carros... que crec que fa molts anys que no en corren, Ruyra Parada 97.
|| 4. Estendre's al llarg d'una cosa; passar d'un lloc a un altre sense solució de continuïtat. Perque la dolor no córrega al lloch, Cauliach Coll., ll. 3, d. 1.a, c. 4. El sen Nofre fe corre una pell de s'ensellament demunt ses anques des ruch, Roq. 27. A causa de la gran còpia de ayguas corregueren vàrias porcions de terreno, doc. a. 1832 (Hist. Sóller, i, 155).—a) usat com a refl.: Cant el se fo colgat al lats de la donzella si's uolch córer a ela, Graal 80.—b) fig. Tenir tendència (a un color, estat, manera d'esser). Altra capa de seda que corre en vermell ab aguilles vermelles et lo florejament groch, doc. a. 1373 (Miret Templers 557).
III. tr. Fer córrer.
|| 1. Fer córrer per exercitació o premi. Cauayler deu córrer cauayl, bornar, lansar a taulat, Llull Cavall. 11 vo. Mentres lo scriva scrivia, ell correch lo cavall per tot lo camp, Muntaner Cròn., c. 91. Aquí corregueren brúfols qui eren molt braus, e fon molt singular festa de veure, Tirant, c. 267.
|| 2. Fer córrer perseguint. a) Un animal o persona que fuig. Lo senyor rey... anà a córrer una lebra vers lo castell de Cubelles, Carbonell Ex. Joan II, c. 4. Anant cassant, e los cans corrent un ceruo, Tomic Hist. 62. «El diumenge vàrem anar a robar mansanes, i el masover mos corria» (Morella). «Pareix-que era ahir, que corríem les gallines a cantalades» (Morella). En sentit fig.: Qui tant no sap en dos errors encorre: | ignora si, ne veu lo temps qui'l corre, Ausiàs March cxiii. Los hòmens... ab una poca de passió que'ls córrega muden de diuerses opinions, Villena Vita Chr., c. 166.—b) Un premi. Per dues ànades qui's corragueren a Madona Santa Maria d'agost, doc. a. 1424 (Boll. Lul. xii, 258). Han ordenat los magnífichs jurats... en lo dit diumenge se corren e hagen de córrer duas cardes de domàs, doc. a. 1499 (Boll. Lul. vii, 148).—c) Un delinqüent. Qui són condempnats per sentència en furt... o serà açotat o corregut per la ciutat, Cost. Tort. II, viii, 7.—d) Armes o utensilis emprats en les curses. Córrer llances, córrer puntes (en els torneigs). Hun arnès de Milà complit de seguir e ha peces dobles per a córrer puntes, doc. a. 1400 (Col. Bof. xxvi, 210). Caualcaren tots armats ab les banderes del conestable, corrent lances dauant l'emperador, Tirant, c. 146. Dintre s'hi justa | e corren puntes, | de galans juntes | s'hi para rench, Spill 7405.
|| 3. Fer circular (mercaderies, notícies, avisos, etc.). Sinch sous que donà en Pedro Sard, corredor, per córrer la taya, doc. a. 1424 (Boll. Lul. xii, 258).
|| 4. Fer passar una cosa al llarg d'una altra, o d'un lloc a un altre immediat. Córrer la cortina: posar-la o retirar-la, estenent-la o arronsant-la al llarg de les anelles que la sostenen. a) tipogr. Fer passar paraules d'unes ratlles impreses a les altres per donar lloc a alguna correcció que s'hi ha de fer.
|| 5. Fer sortir un líquid en un sentit constant. La nit que Jhesucrist nasqué, una font d'aygua que havia en la ciutat de Roma correch tot un die oli, Eximplis, c. 481.
IV. tr.
|| 1. Recórrer, travessar. Lo senyor rey... entrà en lo camp a Bordeu, e lo corregué lo jorn que era emprès de la batalla, Muntaner Cròn., c. 90. Si no he corregut tot Barcelona, que'm pelin!, Pons Auca 232. Córrer món: viatjar molt i per terres llunyanes. Córrer l'erada: passar-hi per damunt els animals amb el trull per a batre-la (Pego). Córrer el bagot: abegotar, collir els abegots de les vinyes (Benassal). Córrer la figa: anar a collir figues (Gandesa). Córrer la cirera, la pruna, lo préssec, etc.: anar a collir aquestes fruites (Montroig). a) absol. Podem servir-te d'ajuda... jo per córrer y per recados, Pons Auca 41.
|| 2. ant. Recórrer un país, la mar, etc., per fer-hi mal i destruir els enemics que hi habiten o naveguen. Lo dit senyor infant En Pere..., corrent lo dit regne, anà talant e affegant tota la terra, Muntaner Cròn., c. 13. Diònides, cossari de mar, ab una galera sola corria les mars e fahia tots dies moltes preses, Scachs 16. Lo comte Julià féu la trahició e los moros corregueren tota Hispània, Tomic Hist. 36. a) En aquest sentit s'usava també córrer amb el nom dels habitadors del país com a complement directe: Som estats correguts dos vegades per l'almirall del rey d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 117; Com lo César fo mort e'ns hagren correguts, ibid. 216. La ciutat e los ciutadans eren correguts e destrohits, doc. a. 1451 (Boll. Lul. ix, 262).
|| 3. Recórrer els carrers d'una ciutat, la coberta d'una nau, etc., exhibint-se i a vegades essent assotat durant el trajecte, com a càstig d'algun delicte. Córrer la vila, córrer la nau, etc. E qui contra farà, que mantenent correrà la vila així com acostumat és, doc. a. 1296 (RLR, v, 89). Almirall pot fer iustícia de tolre orelles o de córrer la nau, o per illa que sia poca on sia la nau surta, Consolat, c. 328. Neguna dona pública ne de son cors públicament diffamada no gos star en hostal de la dita vila, sots pena de córrer la vila, doc. a. 1418 (arx. mun. d'Igualada). Comdempna... que li sian talladas abdues las orellas..., li sian penjadas al coll, e ab aquellas correga la dita vila, doc. a. 1434 (Hist. Sóller, i, 327). Veus allí na Damiata | que, ab ses manasses, | corregué ab veu d'allasses | la vila a assots, Coll. dames 984. a) fig. Córrer la vila: passar moltes tribulacions i penalitats, especialment per culpa d'altri (Men.). Fer córrer la vila a qualcú: fer-li passar molta pena, donar-li molts treballs, posar-li moltes dificultats. Un beneyt a ne qui ets atlots d'aquell temps li feyan corre la vila, Benejam Ciutad. 119.
|| 4. Passar (mal temps, especialment a la mar). Córrer fortuna, córrer mal temps. Córrer arbre sec: anar una embarcació sense veles a mercè del temporal; fig., passar moltes tribulacions. Com los mariners corren mal temps o són en ora de perir, Llull Cont. 117, 22. Si la nau o lo leny correrà e sostendrà tan gran fortuna de mal temps que li farà gitar la stopa, Consolat, c. 65. Li fos feta una cambra prop lo arbre, per ço com allí va la nau més segura com corre fortuna, Tirant, c. 87. En Pontons per semblant guia | arbre sech ne va corrent, Cobles tristor. De fortuna bé n'ha correguda, Alcover Cont. 55.
|| 5. Passar (temps). En aquest temps que correm, Ignor. 10. «Quina edat tens?—Corro els deu anys»: vol dir que en té més de nou, que va pels deu (Empordà).
|| 6. Estar exposat (al perill, a la sort, etc.). Aquests senyors corren gran perill, Villena Vita Chr., c. 223. Corre gran perill la vostra reyal persona de esser morta, Boades Feyts 322. Al sol de la caldera correria gran arrisch la ampolla de rompre's, Robert Coch 21 v.o. Lo anomenat he proposat pera corre sort de elecció, Llibre Abelló 143. Vengué el temps en què el seu fill hagué de córrer la quinta, Penya Mos. iii, 235. Comensant-ne de bell nou que an es seu temps correran sa matexa sort, Ignor. 21.
    Loc.
—a) Córrer-la: passar tribulacions (malalties, persecucions, disgusts, perills). «Aquest hivern tots l'hem correguda»= tots hem estat malalts. «Amb aquests infants tan malcriats, es pobres animals la corren» (Mall., Men.). Es xotet la corre | p'es carrés fermat, Ignor. 41. (En aquest sentit, córrer-la ve de locucions com córrer la vila o córrer fortuna).—b) Córrer-la: divertir-se, anar de festes, principalment llicencioses (Barc., Val.). Eixir a córrerla per la vetllada de St. Pere, Pons Auca 92.—c) Córrer-la: viure junts en bona harmonia, i especialment viure amistançats (Empordà).—d) Córrer la tuna: divertir-se llicenciosament (Vallès, Penedès).—e) Córrer l'andó (Pineda), córrer l'andola (Tortosa, val.), córrer la gandaina (Mall.): anar d'ací i d'allà, trescar molt, generalment sense necessitat.—f) Córrer la Seca i la Meca: viatjar molt, trescar per moltes bandes (Vallès, Penedès, Men.).—g) Córrer la dula: anar desperdigolat, caminar sense saber bé per on (Cast.).—h) Córrer pressa: esser urgent (Cat., Val., Bal.),—i) Córrer ses ampolletes: passar fretura, necessitat (Mall.). No haguenthi vi..., fins i tot ses ànimes del purgatori correrian ses ampolletes, Roq. 15.—j) Fer córrer ses pomes (a qualcú): fer-li passar pena, atribular-lo (Mall.).—k) Córrer males aigos o per males aigos: passar males hores, estar en perill o en tribulació (Mall.). En Pep y jo correm per males aygos, Roq. 26. I es teu, quines aigos corr?, Alcover Cont. 16.—l) Fer córrer (una notícia): divulgar, fer circular. ¿Que diu que la Layeta's casa ab un tal Ciril·lo?—Axís ho fan córrer, Vilanova Obres, xi, 68.—m) Córrer de mul: anar sense saber per on. No s'i pot res fer tro demà a vespre... car tot ho arraríam et no faríem sino córrer de mul, doc. a. 1403 (Col. Bof. xxxv, 95).—n) Deixar córrer una cosa: deixar-la anar, prescindir-ne, no preocupar-se'n. Dexa-ho córrer, era broma, Vilanova Obres, xi, 18. Què haig de fer? Prench lloch o ho deixem corre?, Pons Auca 93. Tinc ganes de passejar, de deixar córrer tot el que no sigui delícia de viure, Carner Bonh. 89.—o) Correu tots i porteu pals! (Empordà); Corre, que ta mare petetja! (Men.): ho diuen per riure's d'un qui fa massa escarafalls i dóna importància excessiva a coses que no en tenen.—p) Solsament no em va dir: Gelat, vols córrer?: ho diuen per expressar la gran indiferència i menyspreu de qualcú envers el qui parla (Men.). Yo no sufrixch puses... Hastara ningú m'a dit, Perot vols córrer. Conque si voleu acertar-ho, cadascú passe a son camí, Rond. de R. Val. 68.—q) No haver de menester esperons per córrer: esser molt llest i fort d'esperit, no necessitar estímuls per anar avant (Mall.).—r) Córrer d'un mateix sus: passar les mateixes peripècies, esser companys de glòries i de tribulacions (Mall.).—s) Ara hi corro!: ho diuen irònicament per indicar que no estan disposats a fer allò que els manen o encarreguen (Empordà, Barc., Tarr.).—t) Córrer set llegos per un beure: haver de fer molt de camí o treball per obtenir un resultat insignificant (Mall.).—u) El qui manco corre, vola: es diu de gent molt desperta, que el menys llest encara contrapassa la mida corrent de la llestesa (Cat., Val.).
    Refr.
—a) «Qui corre, cau».—b) «Qui molt corre, prompte es para» (Tortosa, Val.); «Qui molt corre, prompte es cansa» (Alcoi).—c) «No corre tant un cavall com una mala nova» (Men.).—d) «Tant corre un com cent» (Gir., Olot, Barc.).—e) «Qui corre, llepa, i qui seu, seca»: vol dir que l'activitat és més profitosa que la inacció (Pineda).—f) «No sap caminar, i vol córrer»: ho diuen d'aquells que volen fer coses difícils sense tenir preparació suficient ni per a les fàcils (Men.).—g) «Cap per avall la merda corre»: vol dir que per a davallar tothom té facilitat (Val.).—h) «Per més córrer no s'aplega més prompte» (Val.).—i) «Guardau-vos d'aigua que no corre»: vol dir que les persones molt calmades solen esser perilloses quan arriben a irritar-se (Men.). Hi ha qui completa el refrany així: «Guarda't d'aigua que no corre; que en córrer, fa sargai» (Ciutadella) i també: «Déu ens guard d'aigua que no corre i de gat que no miole» (val.).—j) «Qui de Déu fuig, debades corre» (Val., Bal.).—l) «Corre i no et mogues»: es diu per a blasmar el qui mana al mateix temps coses contradictòries (Mall.)—m) «Tant és saltar com córrer»: es diu quan el resultat és el mateix tant si es fa una cosa com si es fa la contrària (Olot, Manresa).—n) «El rei dóna cames per córrer»: recomana fugir per tal d'evitar els perills (Mall.).
    Fon.:
kúrə (Ross.); kórə (pir-or., or., bal.); kóre (occ.); kóri (Organyà, Bellpuig); kóreɾ (val.); kórəɾə (Crespià); kurí (Alg.).
    Conjug.:
en els paradigmes adjunts donam la conjugació antiga i la dialectal moderna d'aquest verb.
taula 
En quant a la flexió literària més admesa en el llenguatge actual, té les formes següents:a) Pres. indicatiu: corro, corres, corre, correm, correu, corren;—b) Pret. imperf.: corria, corries, corria, corríem, corríeu, corrien;—c) Pret. perfet simple: correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren;—d) Futur: correré, correràs, correrà, correrem, correreu, correran;—e) Condicional: correria, correries, correria, correríem, correríeu, correrien;—f) Pres. subj.: corri, corris, corri, correm, correu, corrin;—g) Optatiu: corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin;—h) Imperatiu: corre, correm, correu;—i) Part. pass.: corregut;—i) Gerundi: corrent.
    Var. form.:
córrere, corrir.
    Etim.:
del llatí cŭrrĕre, mat. sign.