Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cos
veure  1. cós
veure  2. cós
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CÓS (ant. escrit també cors). m.
I. || 1. Curs; camí que fa una cosa que es mou o evoluciona progressivament; cast. curso. E axí per cors de temps és enduyta presumpció de lauron, Custumes de Catalunya, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 329). Los jutges seguexen la natura e'l cors e la proprietat de la potència sensitiva, Llull Cont. 114, 3. Geometrians e estrolomians com poden tot lur temps despendre en comptar les mesures de les terres ni en comptar lo cors de les planetes, Llull Cont. 60, 15. No pogueren en neguna manera trobar via per lo cós de la luna ne de les esteles ne de les altres planetes, Serra Gèn. 223. Sovent nos scrivau dels afers quin cors fan, doc. a. 1461 (Col. Bof. xiv, 94). En lo loch aon lo sol comença lo seu cós cada dia, Alegre Transf. 38. Cós (cors) de natura: el curs de la naturalesa, l'evolució natural de les coses. Aquesta primera entenció segons cors de natura mou la segona, Llull Sta. Mar. 60. Parlant segons comú cors de natura, Eximenis II Reg., c. 12. Que podia esser que lo sol fos escurayt en aquella sahó, e ell dix que açò no era estat fet per cós de natura, Serra Gèn. 223.
|| 2. Corregudes; acte de provar-se a córrer persones, animals o vehicles, per guanyar un premi, principalment en les festes majors de poble i en les festes de barri (Ll., Urgell, Segarra, Conca de Barbarà, Priorat, Camp de Tarr., Ribera d'Ebre); cast. corrida, carreras. Posar-se al cós: prendre part en les corregudes (Sta. Col. de Q., Gandesa). Cós cridat: corregudes que s'anuncien amb crida o pregó un mes abans de celebrar-se (Urgell). a) per ext., Jocs d'habilitat, com la paella, l'arnella, l'olla, etc., en què es dóna un premi al qui demostra tenir més destresa; és un espectacle propi de festes de poble (Conca de Barberà, Segarra, Camp de Tarr.).
|| 3. a) Passejada, viatge, excursió (Mall.); cast. jira, excursión. «Faríem un llarg cós si tenguéssem doblers».—b) Caminada, trajecte a recórrer (Camp de Tarr.); cast. trecho. «Hem fet un bon cós». «D'aquí a allà hi ha un bon cós».
|| 4. Campanya que fa una nau contra les armades i riberes de l'enemic; cast. corso. (V. cors, art. 1, || 3). En altra primer armament e cós de una galea fet per lo dit noble, doc. segle XV (Bol. Ac. B. L., xi, 73). De aquells diners ell ne armà naus e mes-se en cós a robar de tothom, Pere IV, Cròn. 396. Anar en cós: cossejar. Los Turcs... y Piratas que de ordinari van en cós per estes Mars, Const. Cat. 317. «Com fórem dins la badia | que mos n'anàvem en cós, | encara em deia adiós | d'es cap d'es Moll l'amor mia» (cançó pop. Mall.).—a) fig. Treballar incansablement, especialment en feines feixugues (Empordà, Mall.). «Tots van en cós, ningú fa el mandra» (Llofriu). «Cada dia vaig en cós, | mon bé estimat, a fer feina; | no me mir tants de pics s'eina | com vegades pens en vós» (cançó pop. Mall.). Carro, bístia, pareier de cós: que va llogat, que fa feina d'anar i venir per compte d'altri (Mall.). «Vós sou pareier de cós | i anau contra los porquers; | jo guanyaré més diners | deixant es verro només | en un any, que vós en dos» (glosada pop. Mall.).
II. Lloc per on corre una cosa. La qual mossènyer Sanct Agustí... appella la ciutat del diable, qui est tot lo cors dels reprouats; en la qual és rey lo diable... e'ls ciutadans són tots aquells qui'l seguexen e sa lley és peccat, Eximenis Reg. Prínceps, c. 3. Especialment:
|| 1. Lloc on es fan les corregudes (d'homes, d'animals, de vehicles) per obtenir un premi; cast. coso. Farà gran festa e solaç... de saltar e de llança e barra gitar, e posarà a tothom qui volrà córrer, al cap del cors, un bell vedell, e a la saltadora una bella bossa d'aur, doc. a. 1419 (Jocs Fl. 1895, p. 195). Era sortit a les corregudes y havia guanyat els dos pollastres..., havia fet present d'un pollastre a sa enamorada en el cós metex, Galmés Flor de cart 76. No arribar al cap del cós: no aconseguir l'objectiu proposat, no tenir èxit (Pla d'Urgell). Esser més llarg que un cós: no acabar-se mai (Mall.).
|| 2. Trast de terra de les mides tradicionals en les cases antigues, destinat a edificar-hi una casa amb el seu corral (Gironès, Empordà, Pla d'Urgell); cast. solar. Una casa a cós: casa que només té passadís i habitacions a un costat. Casa a dos cóssos: la que té passadís i habitacions a cada costat d'aquell. Cosa a tres o més cóssos: la que no té passadís, sinó que tot són habitacions (Llofriu).
|| 3. Costat d'una casa; ala d'edifici (Eiv.). «Es cós de la dreta d'aquesta casa fa poca planta» (Eiv.).
|| 4. Forat que una agulla té a l'extrem oposat a la punta, i que és per on passa el fil de cosir; cast. ojo. Pus laugera cosa és lo camell passar per lo cors de la agulla que'l rich hom entre en lo regne dels cels, Evang. Palau 19. Qui les defén | ... | per cós d'agulla | vol pas camell, Spill 8500. Ficar-se per un cós d'agulla: esser molt viu, saber-se aprofitar de les circumstàncies més petites per a obtenir el seu fi (Cast., Val.). Fer passar qualcú per un cós d'agulla: menar-lo molt estret (de menjar, de diners, de facultat d'obrar, etc.), fer-li fer coses tant si vol com si no vol (Cat., Val., Bal.).
|| 5. Forat que té el ferro de la destral o l'aixada escarpell, per on es posa el mànec (Griera Tr.).
    Refr.:

«En cós, anau-hi vós» (Marroig Refr.).
    Fon.:
kós (or., val., bal.).
    Etim.:
del llatí cŭrsu, mat. sign. I.