Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cabeca
veure  cabeça
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CABECA f.
Au nocturna de la família de les estrígides: Strix aluco (pir-or.); cast. cárabo. Les cabeques cacen, xutant, dins l'espai, Berga MT 104.
    Fon.:
kəβέkə (pir-or.).
    Etim.:
la mateixa de sibeca.

CABEÇA (i sa var. ort. cabessa). f.
I. || 1. Cap (de persona). Pregá'ls ab los veyls que sobre lur fe e lurs cabessas exissen en terra, Marsili Cròn., c. 46.
|| 2. ant. Cap de bestiar. Mil cabeçes de bestiar gros, Muntaner Cròn., c. 13. Pagarà per cascuna menor esbarrades, en tro en tres cabeçes tres diners et de iij. cabeçes amunt pagaran per cascuna cabeça mayla entrò lx. bèsties, doc. a. 1342 (BABL, xii, 42).a) Dret de les cabeces: impost que es pagava sobre els caps de bestiar morts per al consum de carn. Munta cascun any lo dret de les cabeçes quels moros de la vila Delch et de son terme paguen cascun any al senyor rey, Col. Bof. xxxix, 109-110.
|| 3. Talent, facultats intel·lectuals (Mall., Men.); cast. cacumen, cabeza. «Aquest és homo de molta cabeça», o «té molt bona cabeça» (Santanyí, Ciutadella).
|| 4. m. Home caparrut, que no es deixa convèncer ni escolta raons (Palma, Manacor); cast. testarudo. Menja paya y no mermules: no sies cabessa, Aguiló Poes. 141.
II. || 1. Bulb; cast. bulbo, cabeza, cebolleta. Tres migeres de cabeça de saffra, doc. a. 1417 (arx. de Montblanc). Que ningú no gos lançar floraça de bri ne de cabessa de çafrà en lo vall nou, Mostass. Agual. [Las cebas] fan a plantar molt somas que basta la cabeça sia cuberta de terra, Agustí Secr. 26. Preneu vna cabeça de all y feula coura, id. ibid. 10.
|| 2. Cabota d'un clau (Felanitx, Santanyí); cast. cabeza. A Santanyí, el mot cabota té un sentit pornogràfic i ha estat substituït per cabeça.
|| 3. Cap gruixat de l'escarpra, damunt el qual piquen amb el martell (Manacor).
III. Cabestre fet de roba (Morella).
    Refr.
—a) «Candelera espessa, guarda't sa cabeça» (Men.).—b) «Tant put un all com cent cabeces».
    Fon.:
kəβέsə (or., Maó); kaβésa (occ., val.); сəβə́sə (Palma, Manacor, Santanyí, Felanitx); kəβə́sə (Inca, Ciutadella).
    Intens.:
—a) Aum.: cabeçassa, cabeçarra, cabeçota, cabeçot.—b) Dim.: cabeceta, cabecetxa, cabecel·la, cabeceua, cabecina, cabeçona, cabeçó.
    Etim.:
pres del llatí capĭtĭa, ‘propi del cap’.