Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CADA adj. distributiu invariable; cast. cada.
|| 1. Anteposat a un nom individual o col·lectiu, expressa tots els objectes homogenis indicats per aquest nom, però presos separadament un de l'altre. El nom precedit de cada sempre està en singular, fora quan és un numeral cardinal seguit d'un substantiu. Cada sciencia ha mester los vocables, Llull Gentil 4. Car cada dia decorrien animes a foc perdurable, Llull Blanq. 45. Dos rovells de ous per cada escudella, Robert Coch 8. Cada dos frares eren fills de dos frares e de dues sors, Boades Feyts 42. Cada bes en cad'un té el seu gust propi, Maragall Enllà 55. Si de cada deu llibres se'n follessin nou, Ruyra Parada 6. a) Cada un o cada u: expressa tots els individus de què es parla, considerats separadament un de l'altre; cast. cada uno. E cada un pensas de appareylarsi, Jaume I, Cròn. 55. Los membres li tornaren cada hu en son lloch, Muntaner Crón., c. 171. En totes les misses matinals y en cada una de aquelles, doc. a. 1599 (Hist. Sóller, ii, 845).Alguna vegada, en català antic, es troba cada u usat com a adj., i no com a pronom: Com cada u element... sia de natura corporal, Llull Cont. 327, 12.
|| 2. En el dialecte alguerès s'usa cada seguit d'un nom en plural per designar tots els objectes, sense excepció, expressats pel dit nom. Minestra combinada ama hortalicias de cada maneras, Ciuffo Folkl. 259.
    Fon.:
káðə (pir-or., or., bal.); káða (occ., val.); сáðə (Palma, Manacor).
    Var. ort.
ant.: quada (Jaume I, Cròn. 249; Consolat, c. 145).
    Etim.:
del llatí vulgar cata (<gr. κατά), mat. sign. En la Vulgata es troba l'expressió cata mane (=‘cada matí’). (Cfr. P. Meyer en Rom. ii, 80-85).