Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cairat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAIRAT
|| 1. adj. Quadrat, que té quatre caires; cast. cuadrado. Atrobaren en la cequia vella hun cano cayrat, Codi Çagarriga 119. La ciutat de Babilonia fou cayrada, Scachs 96.
|| 2. m. Biga relativament petita per a sostenir sòtils o teulades (Rosselló, Conflent, Empordà, Rupit, Gir., Camp de Tarr., Priorat, Men.); cast. vigueta, cuadral. De qualibet saumata de postibus et de cayratz, doc. segle XIII (RLR, iv, 368). Cabirons, monals, o cayrats, o pertxes, doc. a. 1308 (RLR, viii, 52). Item XXVIIII cayrats de fust, doc. a. 1504 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Per no tocar en els cairats am la testa, Pous Empord. 170.
|| 3. Planta de l'espècie Fagopyrum sagittatum (V. blat negre).
    Loc.

Caure cairats de punta: presentar-se grans dificultats.
    Fon.:
kəјɾát (pir-or., or., men.).
    Var. ort.
ant.: quayrat (Aguda quayrada be, Jaume Scrivà, ap. Cançon. Univ. 231).
    Etim.:
del llatí quadratu, mat. sign. || 1.