Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  caixa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAIXA f.: cast. caja.
I. || 1. Receptacle de fusta o d'altra matèria sòlida, de forma prismàtica i de dimensions relativament grans, que serveix per estojar diversos objectes. Vidres murcials la caxa de III quintals VI diners, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Los homens pobres no poden umplir lurs grans caxes d'argent ni d'aur, Llull Cont. 349, 23. Una caxa ab sa clau et payn, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Caxa ferrada buyda per tenir lo pa, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 417). Caixa de nuvia: la caixa gran que la nuvia portava a casa en maridar-se, per tenir-hi la roba. Caixa de mariner: la que té la tapadora que forma esquena d'ase (Eiv.). Caixa de monja: Una caxa de monja, doc. a. 1588 (arx. de St. Bartomeu del Grau). Caixa de camí: la que servia per traginar la roba i altres objectes en anar de viatge. Una caxa de camí cuberta de drap ab sa tancadura, doc. a. 1435 (arx. mun. d'Igualada).
|| 2. Receptacle de fusta, de molt poca fondària i dividit en una multitud de caixetins, dins cada un dels quals estan contingudes les peces tipogràfiques d'una mateixa lletra o signe. Una prempsa ab un joch de caxas, doc. a. 1685 (González Sugranyes, Hist. Grem. ii).
|| 3. Receptacle llarguer on és depositat un cadàver per esser soterrat. E aquell fara les fosses dels deffunts... e port lo lit e caxa, doc. a. 1392 (Col. Bof. xli, 20). Estigué pernoliat; li feren caixa, Llorente Versos, ii, 104. a) Nom de certs dòlmens que el vulgus considera tombes (pir-or.). Caixa del Moro: nom d'un dolmen situat prop de Llauró. Caixa de Rotlan: dolmen situat entre Arles i la Torre de Betera, i que, segons una llegenda, cobreix la tomba de Rotlan (Jampy Lliris 88).
|| 4. Receptacle de fusta llarguer i de voreres baixes, on els forners posen els pans abans d'enfornar-los, perquè fermentin (or., occ.).
|| 5. Tambor militar. Anirà a casa del Alferez ab las caxas de guerra, Moradell Prel. 10. Lo Atambor vindra desde la bandera tocant la caxa, id. ibid. 12. L'hisenda que jo tinch, la caixa y la baqueta, cançó pop. catalana (ap. Milà Rom. 176).
|| 6. nàut. Tros de taula amb el qual s'adoba un tros dolent d'una altra taula de major gruix, encastant aquella peça en una obertura d'igual figura que es fa en el tros dolent (Cat.). Si la caixa és petita i de figura quadrangular, se sol anomenar «gra d'ordi».
|| 7. En el teler, peça de fusta on van col·locades les llançadores que amb llur vaivé truquen la feina (Manresa).
|| 8. Caixa d'atacar: peça ampla de fusta, sostinguda per dues noetes, que aguanta la pua per ajuntar la trama que fa el teixit (Aguiló Dicc.).
|| 9. Caixa de pes: peça plana de rajoles o sorra per aguantar tibant el plegador dels telers (Aguiló Dicc.).
|| 10. Caixa de fundició: marc de ferro dins el qual es fa el motlo de terra per fondre objectes metàl·lics (Cat.).
|| 11. Caixa de tíntura: màquina o aparell que serveix per tenyir les peces de roba disposades de la manera dita a la corda (Barc.).
|| 12. Caixa de vaporar: gran cambra d'obra o de planxa de ferro, per dins la qual circula continuament vapor d'aigua i es fan passar mecànicament les peces de roba, per fixar els colors estampats o per sotmetre els fils d'ordit o de trama a l'acció del vapor (Cat.).
|| 13. Caixa de serrar biaixos: serrabiaixos, instrument de fuster (Olot).
|| 14. Caixa d'abelles: rusc (Oleta, Illa de Tet).
|| 15. Caixa de llagosta: receptacle gran de fusta, format de posts o llistons entre els quals hi ha encletxes que deixen passar l'aigua, i serveix per guardar llagostes vives (Men.).
II. La part més voluminosa i exterior d'una cosa. Especialment:
|| 1. Caixa del carro: a) Conjunt dels varals, estaques, garrots, contrabarres, soquets i entaulat (Castelló).—b) Postissada ficada sota l'escalada i sobre el fusell (Bagà).—c) Espai situat entre les bandes unides per la postissada (Igualada, Mall.).
|| 2. El cos principal de les abargues o trencadors de cànem, consistent en un tros de soca de devés 10 pams de llargària, amb la superfície superior acanalada (Tortosa, Mall.).
|| 3. a) ant. Conjunt de dues cuixeres o taulons paral·lels, units per quatre barres (teleres), que servia de muntatge i sosteniment a les peces d'artilleria; cast. caja, cureña. Donam-li tal en aquela brigola que la caxa li obrim, Jaume I, Cròn. 462. Sis caxes o cruenyes de fusta ab sos fusells, doc. a. 1640 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 225).—b) La peça de fusta llarga i acanalada que serveix de sosteniment i subjecció al canó d'una arma de foc. Ni adobar les caxes o ceps de dits arcabussets o escopetes xiques, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 935).
|| 4. Peça de ferro o de bronzo que abraça la cuba de la roda de carro (Vilafr. de B.).
|| 5. a) La peça més voluminosa i exterior d' un rellotge, dins la qual va col·locada la maquinària. Un rellotge de pèndola amb mostra gran de porcellana i caixa color vermellenc i daurada, Maldà Col·legi 59.—b) La peça de fusta més grossa d'un instrument de música, en la qual van subjectades les cordes. Despenjau-me l'Harpa,... no s'esfloren pas ses cordes ni caxa, Verdaguer Idilis.
|| 6. La peça més grossa d'un botó o ternal, que serveix de sosteniment a la curriola.
|| 7. Conjunt de les dues barres de la pollegana entre les quals va el mul per llaurar (Tortosa).
|| 8. Caixa del cos: la part més voluminosa del cos humà, sense el cap ni les extremitats. Si algun dia en surts amb sa caxa des cos esfondrada, Ignor. 63. Tot el seu cos, de primer les mans, després els braços, després la caixa, Coromines Presons 129. Caixa del pit: el tòrax. Retrunyien dintre la caixa del pit, Ruyra Par. 75.
|| 9. Conjunt de les parets que limiten una casa, una escala, una cisterna, etc. La paret de la caixa que resta de l'edifici, Verdaguer Exc. 51. Del rònech celobert del pou ahont donava la caixa de l'escala y d'ahont rebia la claror, Oller Fig. y pais. 109.
|| 10. Espai de bastidor a bastidor en l'escena del teatre (Aguiló Dicc.).
|| 11. Caixa del camí: l'espai de terra que forma pròpiament el camí, limitat a banda i banda per les parets o marges (Empordà). Dins la caixa del camí, entre els marges alts, la calor era enxubada, Pla Carrer 82.
|| 12. Caixa del marge: la part del marge que va dins els solaments (Gandesa, Mall.).
|| 13. Caixes del pou: les quatre bigues que hi ha al fons del pou, damunt les quals descansa tota la paret interior (Gandesa).
|| 14. La pellofa o clovella dels grans dels cereals (Mall.).
III. || 1. Departament d'un banc, d'una casa de comerç o d'una administració, en el qual es fan els pagaments i les cobrances. Jo diria que no entraren a sa sala de sa Caxa, Ignor. 35.
|| 2. Conjunt de diners i valors d'una casa de comerç o d'una administració.
|| 3. Establiment que rep capital en depòsit per administrar lo o negociar-lo. Portà cent duros a la Caixa, Pons Auca 22.
    Loc.
—a) Traure lo bo de la caixa: posar-se els vestits millors; met., parlar més bé del que és acostumat (Castelló).—b) Esser una caixa tancada: esser una cosa enigmàtica, de resultat difícil de preveure (Empordà); esser una persona inflexible, que no es deixa persuadir (val.).—c) Estar tocat de sa caixa de St. Pere, o de sa caixa de St. Bernat: esser curt de gambals, tenir l'enteniment pertorbat o escàs (Mall.). S'era mester no badar gota, no patir gens de sa caixa de St. Pere, Alcover Rond. viii, 8.—d) Estar en caixa: estar bé de salut. «Avui no estic en caixa» (Aguiló Dicc.—e) Treure o engegar amb caixes destrempades: engegar qualcú de mala manera, amb amenaces o insults (Bal.). Que no l'engigàs ab caixes destrempades, Penya Mos. iii, 96. Un sacerdot treu de dins l'Iglesia amb caxes destrempades una criada, Ignor. 17.
    Refr.

—«O faixa, o caixa»: es diu en tractar d'exposar la vida per obtenir un gran premi o benefici (Vallès). S'atribueix aquesta dita al general Prim.
    Fon.:
káʃə (Perpinyà, Montlluís, Angustrina, Porté, Puigcerdà, Ribes, Ripoll, Olot, Bagà, Berga, Manresa, Granollers, Barc., Inca, Sóller, Ciutadella, Eiv.); káʃe (Prats de M.); káјʃə (Prades, Noedes, Fontpedrosa, Tarr.); káјʃa (Llavorsí, Esterri, Isavarri, Boí, Vilaller, Val.); káјʃo (Torre de C.); káјʃɛ (La Seu d'U., Sort, Tremp, Ll.); káʃa (Pego, Alacant); káјsa (Val.); сǽʃə (Palma, Manacor, Felanitx); káʃɛ (Maó).
    Intens.:
—a) Augm.: caixassa, caixarra, caixota, caixot, caixarrassa, caixarrota.—b) Dim.: caixeta, caixel·la, caixetxa, caixeua, caixiua, caixí, caixona, caixó, caixetona, caixeteua, caixetina.
    Var. ort.
ant.: quaxa (doc. a. 1470, ap. Arx. Gral. R. Val.; doc. a. 1493 ap. Jocs Fl. 1895, 203).
    Etim.:
del llatí capsa, mat. sign. I. Per explicar el canvi de -ps- en ʃ, alguns filòlegs han suposat que la paraula llatina originària devia esser *capsĕa (cfr. E. Walberg, Rom. xlviii, 273). Meyer-Lübke, REW 1658, no accepta aquesta explicació, sinó que parteix de la base de la forma primitiva capsa i suposa que el fr. caisse, l'esp. caja i el port. (i cat.) caixa són manlleus del provençal caisa; cf. Corominas DECast, i, 577. En realitat les formes hispàniques poden explicar-se pel llatí capsa amb palatalització molt primerenca del grup ps (capsa > cacsa > caxa).