Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. calze
veure  2. calze
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CALZE (escrit també antigament calce, càlzer) o CÀLIÇ. m.
Copa sagrada d'or o argent, que serveix en la missa per posar el vi que s'ha de consagrar; cast. cáliz. Si los pintors fan en los calzes d'argent e d'aur formes e figures, Llull Cont. 120, 6. Ni farà ni fer farà canós en anaps, ni en copes, ni en calis, sino de fin argent, doc. a. 1296 (RLR, v, 94). Retaules d'argent, creus, càlzers y lanties, Pere IV, Cròn. 365. II calçes d'argent ab ses patenes, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). L'argenter qui ha fet los dits dos càlzers, hi ha mès mig march d'argent més avant, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 572). Un cals [sic] d'argent daurat, doc. a. 1417 (BSAL, xx, 136). Un altro calser d'argent, daurat per tot, doc. a. 1436 (Miret Templers 568). Hun calzer d'or, Inv. Pr. Viana 129. Hun caliç pesa dos marchs, ibid. 150. Donali a boure ab un caliç, Eximplis, ii, 222. Un molt bell calze d'argent, doc. a. 1486 (Bordoy Hist. Felanitx, ii, 234).a) Calze de dolor, o d'amargor: dolor o tribulació molt intensa. De pus amargosos calzes beuen los enamorats, Curial, i, 37. Veig que aquest càlzer de dolor a beure s'ha, Tirant, c. 3. Passar los set calzes d'amargura: passar grans penalitats (Solsona, Cardona).
    Etim.:
del llatí călĭce, ‘copa per beure’.

2. CALZE m.
La coberta exterior de la flor, formada pels sèpals; cast. cáliz. S'apleguen dins lo calze d'una flor, Canigó ix. Es lo cálzer purissim e immaculat del lliri, Llorente Versos 109.
    Etim.:
del llatí călyce, mat. sign.