Diccionari Catalą-Valencią-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cana
veure  2. cana
veure  1. caną
veure  2. caną
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

1. CANA f.
|| 1. Canya (Bonansa). Ab sanguoneres que hom hi meta ab canes, Arn. Vil. ii, 192.
|| 2. ant. Soca. La cana d'aquest arbre es devoció..., les branques d'aquest arbre son ver oir, Llull Sta. Mar. 13, 8.
|| 3. Mida longitudinal que consta de vuit pams i equival aproximadament a un metre i seixanta centķmetres. La cana de Tortosa es e deu esser de VIII palms e de vna pollegada, Cost. Tort. IX, xv, 5. Una cadena ab collar e ha la cadena dues canes de lonch, doc. any 1408 (arx. parr. d'Igualada).
|| 4. Bastó de fusta, de 30 a 60 cm. de llargąria, amb el qual els jugadors de bņlit peguen damunt l'extrem del bņlit per fer-lo botar (Olot, Empordą).
|| 5. Post o motlo de fusta damunt el qual s'estenen les dogues d'una bóta (Reus).
|| 6. Cana del pulmó: (ant.) trąquea. Dissecan molt la cana del pulmó, Albert G., Ques. 52.
    Loc.
—a) Estar set canes fondo i sota terra: estar molt amagat (Cat.).—b) Saber quant ne val la cana: estar escalivat, haver experimentat un mal (Cat.).—c) Midar amb la seva cana els altres: pensar que els defectes propis els tenen també els altres.
    Refr.

—«Els homos no es miden a canes» (Mall.).
    Fon.:
kįnə (pir-or., or., bal.); kįna (Andorra, Tortosa); kįnɛ (Ll.).
    Etim.:
del llatķ canna, ‘canya’.

2. CANA f.
per ca. «Sa meua dona fa feina com una cana» (Migjorn Gran).

1. CANĄ m.
Espai entre dues cases veļnes que no tenen paret mitgera (Cerdanya, Conflent).

2. CANĄ m. ant.
Cananeu. Eren pagans o canans, que no creyen Déu, Quar. 1413, p. 85.