Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. capejar
veure  2. capejar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CAPEJAR v.
|| 1. intr. Moure repetidament el cap (Mall., Men.); cast. cabecear. La somera, lassa, se'n va capejant, Ramis Clar. 79.
|| 2. intr. Treballar amb el bigot o altra eina els caps d'un camp, als quals els bous no han pogut arribar amb l'arada (Empordà).
|| 3. tr. Tallar el cap o extrem a la peça de suro i fer-li presentar bona testa per conèixer la seva qualitat (Girona).
|| 4. Igualar els caps d'una peça de fusta amb una garlopa (Eiv.).
    Fon.:
kəpəʒá (or.); kəpəʤá (mall., men.).
    Etim.:
derivat de cap.

2. CAPEJAR v. tr.
|| 1. Torejar amb la capa; cast. capear. Convenientment capejat i banderillejat per les tres viudes, Pons Com an. 207.
|| 2. Posar-se una barca a la capa; cast. capear. Antagallant la vela quadrada pera poder capejar, M. Roger (Jochs Fl. 1911, p. 136).
    Loc.

Capejar el temporal: resistir amb molt d'esforç les tribulacions, dificultats o adversitats sense rendir-se.
    Etim.:
derivat de cap.