Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  caragolar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARAGOLAR (o cargolar). v. tr.
|| 1. Retòrcer una cosa sobre ella mateixa en espiral; cast. enrollar, enroscar. Y la fumera y flames amunt se caragolen, Atlàntida, i. Multitut de tirabuixons que es caragolaven capritxosament al voltant del seu coll, Genís Julita 97. Sens permetre's més repòs que el de cargolarhi un cigarro, Pons Auca 34.
|| 2. Donar voltes concèntriques; cast. enroscar. «He caragolat el cordell a la baldufa».
|| 3. Ajupir, doblegar el cos (Ll., Urgell). «Per entrar a la bóta cal caragolar-se» (Pradell).
|| 4. Matar. «Noi, li han tirat un tiro i l'han caragolat» (Pont de l'Armentera).
|| 5. Pronunciar clarament (paraules grosseres). Anava caragolant en veu alta flastomies, Ruyra Parada 141.
    Fon.:
kəɾəɣulá (Conflent, Men.); kaɾaɣolá (Ll., Urgell, Tortosa); kəɾəɣolá (Mall.); kəɾɣulá (Empordà, Barc.).
    Etim.:
derivat de caragol.