Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  caramull
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARAMULL (i ses variants corumull, cormull, crumull). m.
I. Porció d'un contingut que s'eleva per damunt les voreres del recipient que el conté (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. colmo.Mesurar a caramull: mesurar sense passar la rasadora, deixant que el gra o altra cosa que es mesura sobresurti de les voreres de la mesura. Fer caramull (un recipient): estar ple amb excés. «Aquesta olla fa caramull». «Sa mesura està a caramull». Plena y a caramull sa mesureta, Roq. 2. a) adjectivat, per supressió de la preposició a: Ple amb excés (Mall., Men.). «S'olla està ben caramull de faves». Un cossi ben caramull de neu, Roq. 7. Com tengué es carro caramull pega cop d'arri an es mul, Ignor. 20.
|| 2. per extensió: a) La part superior d'un paller, disposada en forma cònica (Urgell, Horta de Val., Pego, Mall.).—b) Les pedres que van posades damunt la volta del forn de calç (Eiv.).
II. Munt; conjunt de coses posades unes damunt les altres (or., occ., val., bal.); cast. montón. Triant a ull | lo corumull | dels millors béns, Spill 6968. Y veig guerrers que... combaten damunt ton caramull, Costa Poes. 24. Ompliu llur vinya mustia de raims a caramulls, Colom Juven. 79. Hey havia una escampadissa de estelles y caramulls de llenya, Penya Mos. iii, 174. Dir mentides a caramulls: dir moltes mentides. Especialment: a) El munt de gra que roman enmig de l'era després de traspalar i abans d'ererar (Mall.).—b) Fer caramulls, a la vinya: fer un munt de terra al voltant de cada cep, després d'empeltar-los (Mall.).—c) Esser un caramull de nirvis: esser una persona molt nerviosa (Mall.).
    Refr.
—a) «A caramull d'altri fa bon mesurar»: vol dir que tothom és generós per donar coses que no són seves (Mall.).—b) «Allà on hi ha pressa, feis-hi caramull» (Mall.).—c) «No en vull, no en vull, el plat a corumull» (Alcoi).
    Fon.:
kəɾəmúʎ (Plana de Vic, Barc., Camp de Tarr., Sóller, Inca, Men., Eiv.); kaɾamúʎ (Pont de S., Pinyana, Cardós, Senterada, Tremp, Balaguer, Lleida, Pradell, Massalcoreig, Tortosa, Cocentaina, Pego, Alacant); сəɾəmúʎ (Palma, Manacor, Felanitx); сeɾəmúʎ (Sineu); koɾomúʎ (Sueca, Cullera); koɾumúʎ (Val.); koɾmúʎ (Pena-roja, Alcoi); kuɾmúʎ (Puigcerdà, Solsona, Cardona); kɾumúʎ (Sta. Col. de Q., Valls, Val.).
    Intens.
—a) Augm.: caramullàs, caramullarro, caramullot.—b) Dim.: caramullet, caramulletxo, caramullel·lo, caramulleu, caramulló, caramullí, caramulloi.
    Etim.:
incerta. Sembla que s'ha de relacionar amb el català curull, que té els mateixos significats. Segons Meyer-Lübke REW 2243, curull ve del llatí corōlla, ‘coroneta’. El vocalisme d'aquesta etimologia no és gaire clar, car la ō hauria d'haver donat en català ó i no ú; però es pot explicar tal vegada per un canvi de sufix. En quant a caramull i les seves variants, sembla que poden explicar-se com a derivacions del llatí cŭmŭlu, que tenia els mateixos significats que té caramull; s'hauria format el diminutiu *cumulull, i per rotacisme cumurull (forma que apareix documentada en el Thesaurus puerilis d'Onofre Pou, diccionari català del segle XVI), i de cumurull s'hauria format per metàtesi curumull i per dissimilació caramull. Tot això, però, necessita esser estudiat més a fons. No s'exclou la possibilitat d'un origen pre-romà (cf. Hubschmid Karr 37).