Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carota
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAROTA f.
|| 1. Cara grossa, lletja o feréstega. Y avuy l'he vist en es Pla | passetjantse ab dos senyors | y m'ha fet una carota..., Benejam FyF 40.
|| 2. Cara postissa que serveix per tapar la vertadera, en carnestoltes i altres festes populars (or., occ., mall.); cast. máscara, careta. Per adob de carotas per la servitut de la festa de Corporiscristi, doc. a. 1507 (Hist. Sóller, ii, 420).
|| 3. Vas metàl·lic molt lluent que s'empra amb teies enceses per a reverberar la llum i caçar certes aus a la joca enlluernant-les (Tarr.). (V. calderó, art. 1, || 7).
|| 4. Peça de fusta ovalada que a una cara té pintada una caricatura i a l'altra té una ansa, i l'empren en la festa de Sant Joan a manera d'escut que ha d'esser romput a cops de puny (Ciutadella).
|| 5. Gorret que porten els infants petits (Sueca, Pego, Tàrbena). En sentiros prenyadetes... os previndreu de carotes..., de babosalls, banobetes, Ros Rom. 85.
    Fon.:
kəɾɔ́tə (or.); kəɾɔ̞́tə (bal.); kaɾɔ̞́ta (val.).
    Etim.:
derivat augm. o pejoratiu de cara.