Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carrer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARRER m.
|| 1. Espai transitable situat entre dues rengleres de cases; cast. calle. Per los carrers de la vila, Desclot Cròn., c. 152. Un carrer per mig de sa ciutat, Muntaner Cròn., c. 16. Anant per lo millor carrer de Perpinyà, Pere IV, Cròn. 103. Mostrant-me clar com han perdut carrer | los qui en amor de les dones han via, Ausiàs March viii.
|| 2. La part exterior immediata al portal i enfront principal d'una casa (Pradell, Sanet).
|| 3. Espai transitable entre dues rengleres de persones, d'animals o de coses; cast. calle, paso. Lo acompanyament dels cavallers proseguí fins a la casa... y a la que estigueren a la porta los cavallers feren un carrer, doc. a. 1679 (arx. mun. de Castelló de la Plana).
|| 4. Bufada de vent. Un carrer de vent que passà desseguida de llevant a ponent la empengué amb tanta força, Víct. Cat., Sol. 256.
|| 5. Renglera, sèrie de coses posades unes darrere les altres (val.). Yo no sufrixch puces... perque yo en un carrer d'homens no tinch prou pera un rentadens, Rond. de R. Val. 67. Especialment: a) Retxa, renglera de lletres escrites (Eiv.); cast. línea, renglón. «No saps un carrer de sa lliçó». «Aquesta plana té vint carrers».
|| 6. Carrer de Sant Jaume: la Via Làctia (Mataró, Eivissa, Sóller, Andratx, Vall de Gallinera).
|| 7. Defecte que presenten els dibuixos dels teixits quan, a conseqüència d'una distribució defectuosa de llurs motius ornamentals, es produeixen faixes a tot el llarg o ample de la roba, més plenes de dibuix en uns endrets que en altres (Pons Ind. text.).
    Loc.
—a) Gent del carrer: gent baixa (val.).—b) Infant o al·lot d'es carrer: infant de casa pobra o abandonat (Palma).—c) Esser d'es carrer: ésser xuieta (Palma).—d) Esser del carrer ample: poder gastar molt, esser de casa rica (Tarr.).—e) Esser del carrer de migdia: esser una dona de món (Empordà).—f) Ficar-se en carrer que no treu cap, o que no passa, o que no té sortida: posar-se a lloc o en condicions de dificultat insuperable. Te mets en carrer qui no ha eixida, Metge Somni, ii. Veig que us enramau e voleu passar per carrer qui no ha cap, Tirant, c. 210.—g) Enmig del carrer: públicament, davant tothom.—h) Quedar enmig del carrer: romandre desproveït de tot, sense recursos econòmics. Deixar algú enmig del carrer: deixar-lo desposseït de tot (Mall., Men.).—i) Alçar es carrer: avalotar, fer grans crits que alteren la gent que passa pel carrer (Mall.).—j) No treure cap a carrer o No sortir portal a carrer: esser molt desbaratat, irracional (Mall.).—l) No poder treure el cap al carrer: esser molt perseguit de creditors o malmirat de la gent en general.
    Refr.
—a) «Al carrer tothom s'hi té» (Solsona). «El carrer és del rei; el qui el pilla, per ad ell» (Benassal). «El carrer és del rei; el qui hi passa, per ad ell» (Benassal). Volen dir que al carrer tothom hi té dret.—b) «El carrer és fet pel qui no sap caminar».—c) «Carrer banyat, calaix eixut» (Vinaròs, Val., Men.). «Carrers humits, calaixos eixuts» (Solsona). «Carrers mullats, calaixos eixuts» (Vallès). «Carrer moll, calaix eixut» (Empordà). Volen dir que quan plou, la gent s'absté tant com pot d'anar a comprar.—d) «No tothom pot esser al carrer ample»: vol dir que cadascú s'ha de limitar a fer les coses que la seva posició econòmica li permet (Urgell, Segarra).—e) «Per foc i muller, no surtis d'es carrer» (Men.). «Foc i muller, del mateix carrer» (Manresa). Vol dir que no convé buscar muller lluny de casa.—f) «De marits i de mullers, cada dia en passen pels carrers» (Manresa).—g) «Qui té gossos a casa, els ossos li trauen al carrer» (Manresa).—h) «En el carrer de Conills, tan iguals són els pares com els fills»: es diu per al·lusió a diferents persones que, encara que sien de diverses condicions, pateixen dels mateixos defectes (Val.).
    Cult. pop.
Al carrer més alt: nom i començament de la lletra d'un cant infantil, que es canta fent sardana. N'hem recollides dues versions, una de Lledó (Empordà) i l'altra de Campdevànol:—a) «Al carrer més alt | n'hi ha una senyoreta; | passa un senyoret, | n'hi'n tira una pedreta; | torna passar, | n'hi torna tirar. | Si la seva mare ho veu: | —¿Què serà això, Pepa?— | N'és el ratet | que empaita la rateta. | Ara plou, ara neva, ara cau pedra, pedra rodona; | la xiu-xiu, viva la fresca, viva la fresca; | la xiu-xiu, viva la fresca del tauliu. | Si el tauliu no va bé, | posa-hi pega, sabater. | Sabater pelut, | calces de vellut. | Aquest grill, mano grill, | trepitgem-lo com un grill; | com un grill, com un gos, | ferro ferro rabiós.»—b) «Al carrer més alt | n'hi ha una finestreta; | passa un senyoret, | li'n tira una pedreta; | torna passar, | i li'n torna tirar. | Passa un cavall blanc | que en porta corona; | tira confits, | i a mi no me'n dóna. | Com la mare tindrà el nen, | confitura menjarem. | Rum-rum, | trepitgeu-lo com un fum. | Set per quí set per 'llà, | triarà la mès bonica; | set per quí set per 'llà, | triarà la quina voldrà».
    Fon.:
kəré (pir-or., or., bal.); karέ (Sort); karé (occ., Maestrat); karéɾ (Cast., Val., Al.); сəré (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença); сeré (Sineu).
    Intens.
—a) Augm.: carreràs.—b) Dim.: carreret, carreretxo, carrerel·lo, carrereu, carreró.
    Etim.:
del llatí vulgar carrariu, mat. sign. || 1 (pròpiament, ‘lloc per on passen els carros’).