Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARTA f.: cast. carta.
|| 1. ant. Paper escrit. El sia trames a nos ab carta contenent son pecat, doc. a. 1204 (Miret Templers 544). E carta e empreniment sia fet enfre mi e Narpan, Llull Blanq. 52. Les substitucions fetes en les cartes del heretament, doc. a. 1278 (BSAL, vii, 45). Sobre açò les cartes se feren, Desclot Cròn., c. 3. Un cofre dins lo qual ha moltes cartes entre les quals son los capbreus, doc. a. 1523 (Alós Inv. 41).Estar a carta amb algú: tenir contracte de treball fet amb ell. Si algun fadri estant a carta ab algun mestre se'n vulla exir, doc. a. 1486 (BSAL, xxiii, 376). Acabar la carta: (ant.) acabar el temps fixat per a l'aprenentatge d'un ofici. Dia de la carta: (ant.) dia en què un es posava a treballar en virtut de contracte amb un mestre. Quiscun mosso qui se encartarà, el dia de la carta degue pagar sis lliures, doc. a. 1681 (B. Quetglas, «Gremios en Felanitx», 50). Qualsevol mosso, acabada la carta, pugue bollar, doc. a. 1684 (arx. Audiència de Mall.). Carta bul·lada: document signat amb bolla d'un rei o magnat. Faem nostres cartes bulades entre Nos e linfant don Alfonso, Jaume I, Cròn. 349. Carta de crèdit: document que encarrega a qualcú que doni a un tercer alguna cosa, especialment una suma monetària. Carta de creença, o de fe i creença, o credencial: document que acredita davant un tercer la representació ostentada pel portador. Enuià'ns linfant sos missatgers... e duxeren carta de creença e dixeren que uolien parlar ab nos, Jaume I, Cròn. 513. Los quals anaren per orde dels senyors Concellers y junta de guerra ab carta de fe y crehensa, Canyelles Descr. 476. Carta dotal o carta de dot: document notarial en què consten els béns que aporta la muller al matrimoni. Carta de germandat: títol que expedeix el prelat d'una comunitat religiosa a favor de la persona que admet com a germà. Carta de gràcia: document en què el rei concedia a qualcú algun dret. Son estades venudes derrerament ab carta de gracia al dit P. Arnau, doc. a. 1385 (Arx. Cor. Ar.). Carta de naturalesa: cèdula o document en què es regoneix a un estranger com a súbdit de la nació on resideix. Carta de notari: document notarial. Es mester quel mariner vaia ab el, axi be com si n'hauia feta carta de notari, Consolat, c. 154. Carta de seguredat: cèdula en què s'acredita la personalitat del portador; encara avui els pagesos de Mallorca diuen sa carta per designar la cèdula personal. Carta pastoral: escrit que dirigeix un prelat als seus feligresos amb motiu d'alguna festa o altre succés important. Carta pública: document notarial. Requirintne, pel bé comú, carta pública, Somni J. Joan 1652. Carta testimonial: còpia autoritzada. Que li'n sia feta carta testimonial, Consolat, c. 17.
|| 2. ant. Full de paper; cadascun dels fulls d'un llibre. Per treballs sostenguts en recentar totes les cartes de unes hores del senyor rey, doc. any 1443 (Arx. Gral. R. Val.). Cercam alguna breu practica de confessio que no tinga sino tres cartes, Anòn. Confess. 49. Aportà un gran libre e faeren-lo'm legir de la primera carta tro a la derrera carta, Eximplis, i, 25.
|| 3. Paper escrit i dirigit a algú per comunicar-li alguna cosa. E nos enuiam sempre una carta a Tamarit, que'ns fossen a die sabut ab ses armes, Jaume I, Cròn. 37. Dixeren a la rata: jas un morabatin e porta aquesta carta al guat; dix, el preu es bo, mas lo viatge perillós, Jahuda Dits, c. 67. L'emperador... tramès certes a Herodes que mantinent vista la letra vengués en Roma, Serra Gèn. 162. He rebut, bon amic, sa teua carta, Aguiló Poes. 179. Rebre carta de reclam: rebre una crida urgent (Pla d'Urgell). «Lo senyor ha rebut carta de reclam», o sia, que l'envien a cercar amb tota pressa.
|| 4. Beceroles; cast. cartilla. Se deia carta fins al segle passat, i encara hi ha qualque vell que diu: «El meu nét ja ha passat la carta».
|| 5. Mapa; full on està dibuixada la configuració geogràfica; principalment, la carta de navegar, on són indicats els accidents de les costes marítimes i altres detalls de navegació. El va de nit sens brúxola o carta, Ausiàs March, cxiii. Ni per atrobar lo port del meu desigat viatge, desplegue dels mariners la carta, Corella Obres 106. Uos me aueu dada una carta de nauegar, doc. a. 1478 (BSAL, viii, 3).
|| 6. Cadascun dels quaranta-vuit fullets de paper fort o cartolina, numerats en quatre sèries de dotze i dibuixats amb diferents figures, que serveixen per a una multitud de jocs d'atzar; cast. carta, naipe. Les quatre sèries s'anomenen colls, i hi ha coll d'espasa, de basto o palo, d'oro i de copa. Entre lo joc de cartas o nayps sie perpetuament prohibit lo joc de la cartilla, Const. Cat. 436 (a. 1585). Donar cartes tapades: repartir als jugadors les cartes amb la cara girada per avall, perquè no sàpiguen llur valor. Donar cartes girades: repartir les cartes mostrant llur valor. Carta blanca: la carta que no té valor, que no fa cap punt. Carta negra: es diuen cartes negres els deus, onzes i dotzes (Mall.). Carta poíosa: (Mall.) o carta falla (Tortosa): carta blanca, sense valor. Fer les cartes: mesclar-les i repartir-les als jugadors. No veure cap carta: tenir mal joc, no tenir cartes de valor. Fer ses cartes (Mall.) o tirar les cartes (Cat.): fer certes combinacions de cartes de joc, fingint que amb això s'endevinen les coses succeïdes o que han de succeir. Tota la sèrie de oracions i receptes curatives, que també usen les tiradores de cartes, Serra Calend. folkl. 360.
|| 7. Trinxa de cartó, generalment folrada de roba, amb què es forma el muixell a la filosa (Vic, Tarr., Mall., Men., Eiv.); cast. rocadero, capillo.
|| 8. El dibuix jacquard pintat sobre paper quadriculat, en la fabricació de teixits (Barc.).
|| 9. Encarcarament que donen a la roba certs aprestos (Barc.).
|| 10. Carta de botons: tros de cartolina on van ficats cert nombre de botons per vendre (Palma).
    Loc.
—a) Tenir carta blanca: estar autoritzat per a obrar amb tota llibertat. Tenia carta blanca per fé y desfé, Roq. 52.—b) ant. Passar carta: girar full, passar a un altre assumpte. Passem carta—dix lo frare—e vullme girar al poble e dirli de les sues, Doctrina Moral, segle XIV (Col. Bof. xiii, 356).—c) Perdre la carta de navegar: perdre el nord, romandre desorientat.—d) Córrer la carta gallega: trescar molt i passar moltes peripècies (Mall.). Li tornen fer contar tota sa carta gallega y tragèdia que havia correguda, Alcover Rond. x, 15.—e) Pendre les cartes: pendre la paraula, intervenir en una conversa. Y prenguent ell les cartes comensà a contarme coses, Penya Mos. iii, 113.—f) Pendre cartes en una qüestió: posar-s'hi, començar a intervenir hi.—g) Fer ses cartes: comandar, esser l'amo (Mall.).—h) A carta cabal: completament, en tota l'extensió del mot. Un homo de bé a carta cabal, Penya Mos. iii, 185. (Aquesta expressió és un castellanisme).—i) Anar carta tapada: anar amb traïdoria, amb segona intenció (Mall.). «Cabal no pot anar es joc | si m'anau carta tapada; | si estau de mi enamorada, | jo de vós no hi estic poc» (cançó pop. Mall.).—j) Posar-ho tot damunt una carta: arriscar-ho tot sense reservar res (Mall.).—l) Perdre amb bones cartes: no arribar a aconseguir una cosa, malgrat de tenir mitjans lícits i suficients per obtenir-la.—m) Jugar a cartes vistes: obrar amb tota franquesa, sense dissimular; obrar amb tota seguretat en un assumpte del qual es coneixen tots els detalls i secrets.—n) Vuits i nous i cartes que no lliguen: raons fútils. Tot assò són vuits i nous i cartes que no lliguen, Alcover Cont. 26. L'origen d'aquesta frase és que en molts de jocs de cartes, les que duen els nombres vuit i nou no fan servei.
    Refr.
—a) «Canten cartes i callen barbes»: vol dir que els documents són més vàlids que les paraules (Val.).—b) «Carta a terra no fa guerra» (Empordà). «Carta en terra va a la guerra» (Men.). Ho diuen per significar que quan un jugador ha tirat una carta no té dret a retirar-la del joc.—c) «Cartes i dones fan per qui volen» (Empordà).—d) «A cartes vistes, tots són jugadors» (Val., Alcoi).—e) «Cartes, daus, dones i vi, fan tornar el ric mesquí» (Mall.).—f) «Si el Pare Guardià juga a cartes, ¿què faran els frares?» (Mall.).
    Fon.:
káɾtə (pir-or., or., bal.); káɾtɛ (Ll., Gandesa, Maó); káɾta (Andorra, Tortosa, Maestr., Castelló de la P., València, Alacant); сáɾtə (Palma, Pollença); сǽɾtə (Palma, Manacor).
    Intens.
—a) Augm.: cartassa, cartarra, cartota.—b) Dim.: carteta, cartetxa, cartel la, carteua, cartona, cartiua, cartoia.
    Etim.:
del llatí charta, ‘paper escrit’.