Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. casament
veure  2. casament
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CASAMENT m.
Acte de casar o de casar-se; cast. casamiento. Per voluntat de Déu fon fet casament de Evast e de Aloma, Llull Blanq. 1, 4. Car home vell fa gran follia, | si és fahent ab dona jove lo casament, Obra vells 165. a) met. En la filatura i el teixit, la unió de dos fils d'orde o de finalitat diferent. En el teixit, també es diu casament l'acte de topar-se dues llançadores, sia en un teler de calaixos, sia perquè per descuit se n'hagin posat dues en un teler dels que es diuen a la plana (Pons Ind. text.).—b) met. Punt de contacte entre dos cimals d'olivera (Horta, ap. Matons Voc. oli).
    Loc.
—a) Esser just, com el casament de Cervera, que ni en faltà, ni en sobrà, ni n'hi hagué prou: esser una cosa massa justa (Val.).—b) Esser dit i fet, com es casament de Na Beta: esser una cosa resolta i executada molt de pressa (Men.).
    Refr.
—a) «El casament i la mortalla, del cel davalla» (Cat., Val.).—b) «No hi ha cap casament pobre ni cap mort rica» (Cat., Val., Bal.). «No hi ha cap casament sense flors ni cap mort sense plors» (Cat.).—c) «Casament per interés, ja mai acertat és» (Saura Dicc.).—d) «Meló i casament, fer-hi un pensament» (Mall.). «Lo meló i el casament han d'esser acertadament» (Cat.). Vol dir que el resultat d'un matrimoni és tan incert com el gust d'un meló que encara no han encetat.—e) «Regne i casament, companyó no consent» (Manresa).
    Cult. pop.
—A la vall de Boí i a la vall d'Àger hi ha el costum de fer els casaments de cap d'any, que són una festa de molta gatzara. Dia 31 de desembre els fadrins del poble s'apleguen i recorren la vila; s'aturen a cada casa i fan la berba de casar tothom de la casa: als casats els casen amb la dona que ja tenen; al rector i altres capellans els casen amb el breviari. El dia següent, cap d'any, passen per les cases on han fet aquells matrimonis i repleguen els donatius que els «casats» els fan.
    Fon.:
kəzəmén (pir-or., or.); kazamén (occ., Cast.); kasamént (Val.); kazamént (Al.); kəzəmént (mall., men.).
    Etim.:
derivat de casar.

2. CASAMENT m.
|| 1. ant. Edifici, conjunt d'habitacions; cast. construcción, edificio. De refetor, e de dormidor, e de claustra, e de cuyna, e de tot altre casament necessari al dit hospital, doc. a. 1343 (BSAL, x, 365). Encara i haja ops butegues e casaments per tenir-y exàrcies e armes e altres coses, doc. a. 1373 (Capmany Mem. ii, 151). Per penitència... és hom delliurat de la servitut del dimoni e som retornats a les possesions dels celestials casaments, Flos Sanct., segle XV (RLR, xix, 58).
|| 2. Casa situada en el camp o fora de carrer (Eiv.).
    Fon.:
kəzəmén (Eivissa).
    Etim.:
derivat de casa.