Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  casar
veure  càsar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CASAR v. tr.
|| 1. Unir en matrimoni; cast. casar. «En Miquel i Na Maria els va casar un canonge». Trobam-lo en altre dia pagat del rey, que desia qu'el l'hauia heretat e casat e feyts tots aquels deutes, Jaume I, Cròn. 496. La filla fon de edat de casar-la, Desclot Cròn. c. 2. Lo dalfí volia casar sa filla, Paris e Viana 14. Tirant pregà a la senyora que's volgués casar ab Melchisedech, Tirant, c. 364. Janot si't voldràs casar, | no'm dexes, puix só tan bella, Cobles crich-crach 38. El dia que vam casar-nos, | ¿qui'ns ho hagués hagut de dir?, Maragall Enllà 39.
|| 2. Disposar dues o més coses de manera que facin joc o tinguin correspondència justa les unes amb les altres, cast. casar. a) Entre estampadors, fer venir en el seu lloc degut les diferents parts d'un dibuix perquè formin el conjunt proposat.—b) Casar les dents: juntar amb justesa les dents de dalt amb les de baix (Massalcoreig).—c) Anelles casades: peça de ferro formada per dues anelles unides a una lleva o malla de cadena, usades en bateria (Barc.).
|| 3. a) Liquidar una operació bancària o bursàtil amb una determinada contrapartida (Barc.).—b) intr. Lligar bé, avenir-se dues o més coses; cast. casar. «Trieu-me'n dos trossos que casin bé».
|| 4. Casar-se els fils: agafar-se indegudament dos fils, en les màquines contínues i en els telers.
|| 5. En els jocs de nois o de sort, posar el diner que s'ha de jugar o travessar-lo a la sort; cast. meter.
|| 6. Quan dues criatures es donen un cop de front, es diu que es casen (Llofriu).
|| 7. Abrigar el pa amb un llençol, quan es té al taulell, perquè llevi (Vall d'Àneu).
|| 8. En el joc d'escambril, matar el tres amb l'as (Men.).
|| 9. Me caso amb...: eufemisme, per me cago amb... (Barc.).
    Refr.
—a) «Casar a gust, i vestir a la moda» (Cat., Val.). «Vestir de moda i casar de gust» (Mall.). «Si no t'agrada no t'hi casis» (Cat.). «En no agradar, no casar» (Mall., Men.).—b) «De casar-se jove i aixecar-se dematí, ningú se'n penet» (Mall.). «De casar-se jove i alçar-se dematí, ningú se n'ha hagut de penedir» (Segarra, Urgell). «Qui es casa de vell, prompte perd la pell» (Tortosa).—c) «L'home es casa quan vol, i la dona quan pot» (Cat., Val.). «Casa ton fill quan voldràs, i la filla quan podràs» (Mall.).—d) «Qui es vol casar, molt s'hi ha de pensar» (Cat.). «Abans de casar, molt t'hi has de mirar» (Olot). «Ans no te casis, pensa-t'hi bé» (Empordà). «Abans que et casis, pensa-hi cent vegades» (Men.). «Quan un home es vol casar, via fora ha de cridar» (Manresa). «Qui no vol equivocar-se, que es casi el trenta de febrer» (Pallars, Tremp).—e) «Home casat, burro espatllat» (Cat.). «S'és més aviat casat que burro albardat» (Navata). «Sant Casar és un gran sant; Sant Casat ja no ho és tant» (Men.). «T'has casat, t'has cagat» (Cat., Mall.). «Darrera un bon casar, ve un bon cagar» (Men.). «Casa't, Pere, que el mal any t'espera» (or., occ.). «Casa't, i et diran vós» (Mall., Men.).—f) «El casar no seria res, si al cap de l'any no fossin tres» (Cat., Bal.).—g) «Truc, retruc: no et casis amb somera qui dugui ruc» (Men.).—h) «Casar i morir, amb una vegada n'hi ha prou» (Empordà). «Casar i morir, només que un camí» (Segarra, Urgell).—i) «Casar-se i bon dia, tot ve en un dia» (Val.).—j) «A qui es casa, la bossa se li torna rasa» (Cat.).—l) «Si vols casar bé les filles, no les facis mai pubilles» (Manresa).—m) «Si a casar-te vas, busca dona del teu braç» (Val.).—n) «Es sembrar i es casar, a Déu l'han de comanar» (Mall.). «De casar i sembrar, ningú consells pot donar» (Val., Men.).—o) «Quan te vulguis casar, busca dona prima i neta; que de bruta i grossa, ja se'n tornarà» (Manresa).—p) «Dels que es casen als cinquanta, pocs n'arriben als seixanta» (Manresa).—q) «Els que es casen en dilluns, al cap de l'any són difunts» (Empordà, Segarra, Urgell).—r) «Los que es casen sens amors, sempre viuen en dolors». «Qui es casa per l'interés, mosso de la muller és» (Empordà). «Qui es casa per interés, criat de sa muller és» (Val.). «Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés» (Alcoi). «Qui es casa per interés, moltes voltes se'n penet» (Men.). «Qui es casa per interés, ja m'ho dirà després» (Men.).—s) «Festes li fa, i no s'hi casarà»: se diu dels aduladors o dels qui volen conquistar amb bones paraules la voluntat de qualcú (Men.).—t) «A cent lliures menos, caseu-vos amb la gran»: vol dir que el qui es vol casar i va a una casa on hi ha algunes germanes, li convé casar-se amb la major, encara que porti menys dot, perquè té probabilitat d'entrar pubilla si es mor l'hereu (Llofriu).—u) «Qui lluny se'n va a casar, o s'enganya, o va a enganyar» (Cat., Val., Bal.).—v) «Per casar filles donzelles, no vengues moltons ni ovelles» (or.).—x) «Per mal casar, val més a ca-seva estar». (Mall.). «Vos casau i altri vos casa, més valdria estar en casa» (Marroig Refr.).—y) «Quan la fadrina és casada, li surten els bons partits»: es diu quan s'ofereixen coses profitoses després que és passada l'ocasió d'utilitzar-les (Mall., Men.).
    Fon.:
kəzá (pir-or., or., bal.); kazá (occ., alg.); kazáɾ, kasáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de casa.

CÀSAR m. ant.
Alcàsser. E hagren mesos los hòmens veylls e les fembres e los infants en un bell càsar, Muntaner Cròn., c. 225. Aquest mot, que el Diccionari Aguiló transcriu casar sense accent i suposant si significava ‘caseriu’, s'ha de llegir càsar amb accent i considerar-se com a variant d'alcàsser, car en el mateix capítol de la Crònica Muntaner diu: «anam-nos-en al alcacer», referint-se precisament al dit casar. V. càsser.