Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cascall
veure  2. cascall
veure  3. cascall
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CASCALL m.
|| 1. Planta de la família de les papaveràcies: Papaver somniferum (or., occ., val., bal.); cast. adormidera. Un feix de cascalls, doc. a. 1409 (Arx. del Patriarca, Val.). Era tota brodada de cascayls, e dehia lo mot: Lo que a altri fa dormir, a mi disperta, Tirant, c. 117. Davant la entrada de aquesta cova ha molts cascalls florits, Alegre Transf. cxlviii. Quants ab cascall | per fer dormir | los fan morir, Spill 9146. El tronc se fa de 40 cm. a un metre d'altària; té les fulles grans, dentades, ondulades; les flors grans, vermelles; les llavors estan dins càpsules rodonenques (cabeces) que són narcòtiques i calmants, i d'elles es treu un suc que espessit forma l'opi.
|| 2. a) Cascall cornut o cascall banyut: planta de la família de les papaveràcies: Glaucium flavum Crantz (or., val.); cast. adormidera amarilla. També se'n diu cascall de mar (Val.).—b) Cascall bord: planta papaveràcia, Papaver setigerum (or.); cast. adormidera. És molt semblant al cascall comú, però se'n distingeix perquè té les fulles peludes i la càpsula no tan rodona.
|| 3. Bufetada, en l'argot barceloní (BDC, vii, 28).
    Fon.:
kəskáʎ (pir-or., or.); kaskáʎ (occ., val.); kəskáј (Empordà, Bal.).
    Etim.:
segons Eguílaz Glos. 366, de l'aràbic ẖaxẖaxa que apareix amb el mateix significat de «papaver» en el Vocabulista atribuït a Ramon Martí.

2. CASCALL m.
|| 1. Terra roja mesclada amb pedra, que de dolenta que és no serveix per a certs conreus i es dedica a vinya o a olivar (Maestrat); cast. cascajo.
|| 2. Ametlla o nou dolenta, que no té bessó, que tota se conté clovella (Llofriu, Montblanc).
|| 3. Agrupament de dues o més nous en un brot (Sta. Col. de Q., ap. Griera Tr.).
|| 4. Remor; cast. ruído. «Com més dolenta és la nou, més cascall mou» (refr. de Vilanova de Meià).
    Fon.:
kəskáј (Llofriu); kəskáʎ (Vilan. de M.); kaskáʎ (Benassal).
    Etim.:
segons Meyer-Lübke REW 6941, derivat del llatí *quassicare ‘trencar’.

3. CASCALL m.
Escataineig (Organyà); cast. cacareo.
    Fon.:
kaskáʎ (Organyà).
    Etim.:
onomatopeia del cantar de la gallina (cfr. el verb cascallejar).