Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  casserola
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

CASSEROLA f.
|| 1. imatge  Atuell de cuina, que consisteix en un recipient metālˇlic, rodķ i més ample que alt, amb un mānec llarg o amb dues anses, que serveix per cuinar-hi (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. cacerola. Una cacerola de aram per aygua cuyta, doc. a. 1593 (Butll. Bibl. Cat. v-vi, 213).
|| 2. Rellotge de butxaca, relativament gros i gruixat (Mall.). Un seņķ va comprā un rellotge venturé de plata d'aquests que los diuen caceroles, Ignor. 59.
    Fon.:
kəsəɾɔ́lə (Ross., Confl., Gir., Empordā, Barc., Tarr., Bal.); kaseɾɔ́lɛ (Sort, Tremp, Ll., Gandesa); kaseɾɔ́la (Vall d'Āneu, Tortosa, Morella, Cast., Val., Benidorm); kaseɾɔ́lɔ (Xātiva, Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: casserolassa, casserolarra, casserolota, casserolot.—b) Dim.: casseroleta, casseroletxa, casseroleua, casserolina, casseroliua, casserolona, casserolinoia, casserolí.
    Etim.:
derivat del llatí cattĭa (< gr. cyathos), ‘tassa’ (cfr. REW 2434).