Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  casta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CASTA f.
|| 1. Raça; sèrie de persones o animals lligats per la comunitat d'origen; cast. casta. Qui vol aver bona rasa ho casta de caualls, Flos medic. 15 vo. Y axí com uns goços que són d'una casta, Proc. olives 293. Si no topam cap corsari... ni casta de semblants hostes, Penya Poes. 94. Un colom de casta grossa, Rosselló Many. 129. Esser de bona casta: esser sà o molt menjador, bon aprofitador de l'aliment que pren (Mall., Men.). Fer casta: procrear. Deixar qualque cosa per casta: deixar-ne perquè es pugui reproduir. Entravessar les castes: mesclar les races per a perfeccionar-les. Desnegrar la casta d'una cosa: destruir completament la raça, fer-la desaparèixer.
|| 2. a) Cadascuna de les classes hereditàries que formen la divisió jeràrquica de la societat índia; cast. casta.b) Classe de persones que, a base de privilegis, professió, etc., té un esperit d'exclusió respecte a les altres; cast. casta. Per estrafer la dansa de les fembres | de la casta més vil, Alcover Poem. bíbl. 68.
|| 3. Classe, mena, manera; cast. casta, clase. Gent de tota casta, Aguiló Poes. 110. Vaja una casta de sumar!, Penya Poes. 260. Mes no creguis que ha quedat | per ell amor de cap casta, Benejam FyF. Fa clavells de tota casta, Salvà Poes. 55. a) De casta forta: molt, amb gran intensitat (Mall.). Ja me posaria terra a s'escudella de casta forta, Alcover Cont.—b) De casta: molt, en grau alt, amb gran intensitat (Calasseit, Maestrat). «Açò és bo de casta» (Calasseit). «Este home treballa de casta»=treballa molt (Benassal).
    Loc.

Esser de sa casta de cala-tota: esser molt bravejador (Un Mall. Dicc.).
    Refr.
—a) «El menjar és casta»: vol dir que el menjar molt fa créixer i enfortir el cos (Mall.).—b) «De porc i de senyor, n'han de venir de casta» (Mall., Men.).
    Fon.:
kástə (or., mall., men.); kásta (Calasseit, Maestr., Val.).
    Etim.:
segons Diez EWb 437, del llatí casta ‘pura’, ‘completa’.