Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cerca
veure  2. cerca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CERCA f.
|| 1. Acte de cercar. a) ant. Acte de recórrer, de caminar un trajecte determinat; cast. recorrido. E com és a la tua edat condescent l'anar de nits e de fer cercha, Corbatxo 36. Fareu la cercha per aquella sancta ciutat per alegrar tots los ciutadans de aquella, Villena Vita Chr., c. 47. Que correguen la vila faent la cerca acostumada, doc. a. 1459 (Boll. Lul. iv, 21).Fer la cerca: anar a visitar monuments el Dijous Sant (Alg.)—b) Acte de recórrer un poble, un camp, etc., per vigi lar o descobrir qualque cosa; cast. pesquisa, revista. Que'ls cònsols dessús dits facen lurs cerques acostumades e reconeguen les peses de les lanes, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 274). Ypòlit... feu la cerqua molt diligentment ab altres hòmens... e trobaren que encara tenien forniment per a tres mesos, Tirant, c. 405. Nanthoni Blanch, correu..., cessà e's dexà de la cercha fahia per part dels dits honorables Consellers en la present ciutat per causa de la pesta, doc. a. 1494 (Ardits, iii, 114).—c) Acte d'intentar trobar una cosa; cast. busca. Per sos trebals... de cercar lo agre... e per messions de la barca en què anà per la dita cerca, doc. a. 1347 (BSAL, ii, 120). Que pugats cercar o fer cercar... tots e qualseuol tresors amagats... vós emperò satisfaén a aquells dels quals seran les possessions o lochs en los quals farets les dites cerques o cauaments, doc. a. 1385 (BSAL, x, 288). Lo savi pren lo profit de sa cerca; | lo foll roman en sa trist'encontrada, Ausias March cviii. Anar en cerca d'una cosa: anar-la a cercar, intentar trobar-la. Sa posa an camí an çelca [=cerca] de achesta funtana, rondalla algueresa (Arch. Glott It., ix, 320). No pagar les cerques: esser de poc valor una cosa que s'ha perdut (Mall.).—d) Cerca d'enemics: setge (Torra Dicc.).
|| 2. Orla, revora d'unes faldes o d'altra peça de roba, a la qual serveix de reforç i a vegades també d'ornament (Tortosa, Vinaròs, Benassal); cast. orla. Un cot de vellut blanch e vermell ab cerca de erminis e un altre cot de scarlata morada ab cerca de vays, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 544). Y entorn de peus una cercha molt bella, Trobes V. Maria [183].
|| 3. Instrument de fusters, compost d'una barreta de fusta recta que té una peça travessera a un extrem i una altra que és corredissa i té una punta, i serveix a manera de compàs per a midar el rodó de les rodes de carro, per a senyar circumferències, assenyalar els punts on han d'anar les duelles d'un arc, etc. (Mall.).
|| 4. Paret o mur que envolta un trast de terreny; cast. cerca. Prengueren tota la una cerca del mur de la vila, Jaume I, Cròn. 126. Dins cerca o closa de murs, doc. segle XIV (arx. convent de Sta. Clara, Palma). Sien feytes dues cerques de tàpies ab crosta de morter dins e defora, doc. a. 1408 (Miret Templers 450).
    Fon.:
sέɾkə (or., Maó); sə́ɾkə (Mall., Ciutadella).
    Etim.:
derivat postverbal de cercar.

2. CERCA prep. i adv. ant.
|| 1. Prop. Se n'anà tot hom a dinar cerca dues hores, Carbonell Ex. Joan II, c. 27. Arribí cerca de vostre palau, Paris e Viana 13. Era en un pal lligada molt cerca de la mar, Alegre Transf. 38. Una sort de lenya en què ne havia cerca quatre, Inv. Pellisso. Entre una guilma e un sach cerca un quintar, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 31). La fira de Sant Mateu és tant cerca, y no podré... doc. a. 1624 (Segura Hist. Sta. Col. 239).Per aquest cerca: per aquí aproximadament. Vna migera y mija de amellas o per aquest cercha... Un mig cofre dins lo qual y auie vna roba y mija de sal o per aquest cercha, doc. a. 1577 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 2. Envers de, amb referència a (alguna qüestió o altra cosa); cast. acerca. E cerqua de açò lo dit senyor Mestre ha amonestat e manat, doc. a. 1429 (Miret Templers 435). Lo que deuen fer cerca dites coses, Cap. del General del Principat de Cat., a. 1630, p. 180.
    Etim.:
del llatí cĭrca, mat. sign.