Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cercle
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CERCLE m.
|| 1. Superfície limitada per una circumferència; cast. círculo. En axí com centre qui està en lo mig del cercle, Llull Arbre Sc. i, 77. E si'l cercle se pot quadrar, Metge Somni iii. Diàmetre és aquella línea... que en qualsevol cercla pasa de quantó a quantó, Egidi Romà, ll. 3, pt. 2a, c. 16. Més clarejant que'l sol alt en lo cercle, Corella Obres 411.
|| 2. per ext., Circumferència; corba closa i de punts equidistants del centre; cast. circunferencia, círculo. Aparech prop del sol un cercle d'or, e en mig del dit cercle una verge molt bella, Eximplis, ii, 103. L'Alp gegantí, que una pineda faixa | com cap de monjo un cercle de cabell, Canigó iv.
|| 3. Conjunt de persones o coses disposades en línia corba al voltant d'un centre; cast. círculo, corro. No seguen, mas decontinent se leven e del cercle del conseyl isquen, Ordin. Palat. 187. Feyen cercle encircuint-nos ab una gentil dança, Alegre Transf. 27. Soldats de roca, en cercle voltant son adalit, Atlàntida x.
|| 4. Conjunt de coses que es mouen o es repeteixen ordenadament; cast. círculo. Aquest cercle, bell fill, se fa en lo cors del hom continuament de dintre e defora, Llull Felix, pt. viii, c. 1.
|| 5. Conjunt de persones associades o reunides per tractar d'assumptes polítics, científics, etc.; cast. círculo, centro.
|| 6. Espai o camp d'acció en què es mouen determinades activitats; cast. círculo. El cercle restret de les publicacions, Obrador Arq. lit. 91.
|| 7. Cèrcol de bóta o d'altre vaixell; cast. aro. Item cercles de cemals e de botes, la somada, un diner, doc. a. 1317 (RLR, xxxi, 74). Una tona de fusta ab vuit cercles, Inv. Pellisso. En un document de Perpinyà de l'any 1405, copiat en l'any 1629 i citat per Alart (RLR, xvi, 19), es troben expressades les mides de tres classes de cercles: cercles bastards, que eren els més grans, cercles samalencs i cercles de gironell: «Item la rana dels cercles bastarts, en la somada dels quals ha CCC cercles, haien de lonch xii, xi e x palms de Montpeller, partint per ters. La rana dels cercles samalenchs, en la somada dels quals ha DC cercles, haien de lonch viiii, viii e vii palms de Montpeller, partint per ters. La rana dels cercles de gironell, en la somada dels quals ha DCC cercles, haien de lonch viii, vii, vi palms de Montpeller, partint per ters».
    Fon.:
séɾklə (or.); séɾkle (Sort); séggle (Tremp).
    Var. form.:
cèrcol, círcol, xescle.
    Etim.:
del llatí cĭrcŭlu, mat sign. || 1.