Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure cerimÚnia
DIEC2DDLCCTILCSinÚnimsCITTERMCAT

CERIM“NIA (i ant. cirimÚnia). f.: cast. ceremonia.
|| 1. Acte o sŤrie d'actes exteriors prescrits per llei o per costum, en celebraciů d'una solemnitat. Havien ordonat lo dret pontifical e les cerimÚnies de les sepultures, Metge Somni i. Tenia bť sa religiů tota e ses cirimÚnies, Sermo septem art. Puix que tantes cerimÚnies s'han de fer, Tirant, c. 14. Entrŗs en lliÁa o camp clos, les cirimÚnies del qual sůn espantables e temedores, Curial, iii, 4.
|| 2. Acte formal d'urbanitat, i especialment el que ťs afectat, excessiu, que no respon al sentiment del qui el fa. L'honra'ns constreny en dexar ab gran desdeny les motets y cerimÚnies, Cons. casat 195. Lo MarquŤs no curŗ de cirimÚnies degunes, Curial, i, 43. Creguť que convidant-li s'estalbiava tota cerimÚnia, Pons Auca 52. Fer una cosa per cerimÚnia: fer-la per pura fůrmula, per compliment, sense sentir-la. Anem a l'Arcaldia, per cerimÚnia, Vilanova Obres, xi, 212.
††††Fon.:
səɾimɔ́niə (pir-or., or., men., eiv.); seɾimɔ́niɛ (Ll.); seɾimɔ̞́nia (val.); səɾimɔ̞́ni (mall.).
††††Etim.:
pres del llatŪ caerimōnĭa, mat. sign. || 1.