Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cinta
veure  2. cinta
veure  3. cinta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CINTA f.
|| 1. La part del cos humà situada més avall de les costelles per damunt el davall-ventre (Mall.); cast. cintura. Ab les gonelles de la cinta avall molt amples e folrades,... e de la cinta amunt embotides de tela, Metge Somni iii. Yo us acursaria les faldes fins a la mitat de la cinta, Tirant, c. 14. Home de strema força... e tan alt de cors que Tirant scassament li pleguaua la cinta, Tirant, c. 73. Aguanta sa cadena que el Bon Jesús du passada per sa cinta, Alcover Cont. 83.
|| 2. ant. Cinyell. Tenien en lurs obradors gran re de copes..., anells bosses cintes pedres precioses, Llull Blanq. 84, 7. Que a cascun presoner faés una gonella... e un capell cathalanesch e cinta e coltell cathalanesch, Muntaner Cròn., c. 74. Près un ganiuet que portaua en la cinta, Eximplis, i, 110.
|| 3. Teixit que forma una tira estreta, generalment de bona qualitat, i que serveix per a cenyir, lligar o adornar; cast. cinta. Y 104 canas de cinta carmesina ample, doc. a. 1837 (Hist. Sóller, ii, 576). Enflocat ab cintes verdes y carmesins tafetans, Collell Floralia 50. a) especialment: Tira de tela o d'altra matèria flexible, numerada per centímetres, que serveix per a midar; cast. cinta métrica.
|| 4. Ratlla de foc que es produeix pel moviment ràpid d'un tió o altre objecte encès (Empordà). La canalla agafa un tronc encès, que tingui caliu, i hi juga fent-lo moure d'aquí i d'allà i fa cintes de foc (Llofriu).
|| 5. En el teler planer, llauna que hi ha al voltant del cilindre que agafa la roba teixida, i que està plena de diminuts forats (Ripoll).
|| 6. Planta gramínia, Phalaris picta, originària de Canàries i del Nord d'Africa i cultivada com a ornamental per les seves fulles estretes pintades de blanc i verd pàl·lid (or., val., bal.); cast. cintas.
|| 7. nàut. Cadascuna de les andanes de taules de forro més gruixudes que les altres, que es col·loquen des de la línia de navegació cap amunt perquè el costat del vaixell resisteixi millor la pressió del mar i la força dels obencs (or., val., bal.); cast. cinta. En embarcacions i barcos costers la cinta és un sol tauló de forro gruixut que es posa sota la bataiola. Primera cinta: la més baixa del vaixell, que va col·locada ran de la línia de càrrega. Cinta alta: la que va col·locada més amunt del vaixell, a la mateixa flor de les quadernes; també se'n diu espatller (or.). Cinta mestra o cinta principal o cinta de segona coberta: la que correspon exteriorment a la coberta principal, i que és la que amb més propietat és anomenada cinta (Mall.). Cintes majors: cintes gruixades que, formant bossell, es col·locaven més avall de la clau d'un vaixell de fusta (Mall.). Cintes de reviro: les que van formant corba així com van acostant-se a la roda o al codastre (Mall.).
|| 8. Corona de les potes de les bísties cavallines (Mall.); cast. cinta.
|| 9. Xarxa que quan és calada es manté perpendicular, com fent paret (or.).
|| 10. Núvol recte, prim i llargarut, situat horitzontalment (St. Antoni d'Eiv.).
    Cult. pop.
Joc de cintes: joc molt freqüent entre nenes (Puigcerdà, Ribes, Olot, Empordà, Penedès, Igualada, Camp de Tarr., Priorat, Mall.); cast. jugar a colores. Consisteix essencialment que una de les jugadores és l'àngel, l'altra el dimoni i l'altra l'amo de les cintes; totes les altres jugadores són cintes; l'amo comunica a cada una, a cau d'orella, el color que ha de tenir; hi va l'àngel a comprar cintes, i en dir de quin color vol la cinta, l'amo li entrega la nena que té aquell color; després hi va el dimoni i també en demana i s'emporta una nena; repeteixen això l'àngel i el dimoni fins que ja no queda cap «cinta» sense adquirir; les jugadores fan dos bàndols, anant unes amb l'àngel i les altres amb el dimoni, i entaulen un combat; a certs pobles, guanya el qui té més força; a altres guanya sempre el partit de l'àngel; a Mallorca la victòria d'aquest s'acompleix quan els seus partidaris es posen a cridar Sant Miquel i apareix aquest amb una espasa de canya i venç els del partit del dimoni. A Igualada, l'àngel és anomenat l'àngel Palma; el dimoni és anomenat el dimoni forcallat; l'amo és el que ven. Quan es presenta l'àngel Palma, s'entaula aquest diàleg amb «el que ven»:—«Ave Maria.—Qui hi ha?—L'àngel Palma.—Què volia?—Una cinta.—De quin color?—De tal color.» Si no hi ha cap jugadora (cinta) que tingui aquell color, l'amo respon:—«Torna-te'n al llit, que no hi és». A la fi del joc, quan es formen els dos partits, s'amarren per l'esquena les nenes de l'àngel, amb aquest al davant; darrera elles s'agafen les del dimoni, i així formant una llarga cadena el grup de l'àngel dóna forta embranzida cap avant, mentres el dimoni s'esforça a recular, i el partit que té més força fa seguir el dels contraris.
    Fon.:
síntə (pir-or., or., bal.); síntɛ (Ll., Falset, Gandesa, Alcoi, Maó); sínta (Andorra, Esterri, Calasseit, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: cintassa, cintarra, cintota.—b) Dim.: cinteta, cintetxa, cinteua, cintel·la, cintona.
    Etim.:
del llatí cĭncta, ‘cenyida’.

2. CINTA
Nom propi de dona, contracció de Jacinta.

3. CINTA
Nom propi de dona, que té per patrona la Mare-de-Déu de la Cinta, que ho és de Tortosa.