Diccionari Catalą-Valencią-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cirurgia
veure  cirurgią
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

CIRURGIA (i ses var. ant. cerurgia, chirurgia, chiurgia, i dial. cilurgia, cirugia). f.
Part de la medicina que té per objecte guarir les malures per medi d'operacions fetes amb la mą o amb instruments; cast. cirugķa. Lo metge de cerurgia veg que sana e cura les nafres e les plagues, Llull Cont. 115, 19. En medicina dues parts haver... la qual una phisice e l'altre sirurgia és appellada, Ordin. Palat. 78. Que y haja doctors per legir de theologia, de medicina, de cirurgia, doc. a. 1499 (Villanueva, Viage, ii, 200). La cąthedra de Chiurgia, Ordin. Univ. 1629, 63. De la Cąthedra de Chirurgia, id. 94 vo. Per la pśblica salut com la Chirugia, doc. a. 1678 (Gonzįlez-Sugranyes Hist. Gremis, ii, 185). Hi té de córrer la cilugia a embenar y serrar tendrums, Vilanova Obres, xi, 212.
    Etim.:
pres del gr.-llatķ chirurgia, mat. sign.

CIRURGIĄ (i ses var. ant. chirurgią, cilurgią, cirugią, i dial. cerrogią, celordią). m.
Qui es dedica a la cirurgia; cast. cirujano. Lo cirurgią veg que ajusta de les erbes e que'n fa empastres e pólvores, Llull Cont. 115, 21. Venguts los cirurgians, Quar. 1413, p. 17. E allņ fet, lo cilurgią, posarą les medecines consolatives, doc. a. 1412 (Villanueva Viage, xv, 340). Ell és aromatari e unguentari cirurgią, Spill 12219. Famós cirorgią, Faules Isņp. 22. A petició del cirugią del hospital, Rśbr. Bruniquer, v, 43. Per ser capellą o frare o metge o cilurgią, canēó pop. (ap. Milą Rom. 370).
    Fon.:
siɾuɾʒiį (or., occ., bal.); siɾuʒiį (mall.); səloɾdiį (mall., entre pagesos).
    Etim.:
derivat de cirurgia.