Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ciuró
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CIURÓ o CIGRÓ m.
|| 1. Llegum de la planta Cirer arietinum; cast. garbanzo. Esmina de ciurons, Leuda Coll. 1249. Emina de ciurons VI diners, Cost. Tort. IX, xix, 1. Donali àlohes en póluora en cantitat de vn ciuró, Flos medic. 126. Unas gotas claretjants tan groses com un ciuró, doc. a. 1761 (Hist. Sóller, ii, 605).«Li queien unes llàgrimes com a cigrons» (Manresa, Barc.).
|| 2. Ciuró bord: planta de la família de les papaveràcies: Glaucium luteum (Mall.); cast. amapola marina.
|| 3. Bolet de diferents espècies, principalment el Boletus aereus i el Boletus castaneus (Vallès, Penedès). Són bolets molsuts; n'hi ha de molt grossos, de color de terra per damunt, mig grocs per davall, i amb pics.
|| 4. Brotó dels arbres (Mall.); cast. yema, botón.
|| 5. Residu de llet que queda dins la caldera després de fer el formatge (Sarroca de Bellera).
|| 6. Núvol excessivament petit i que sol presentar-se en abundor (Costa de Llevant, Costa de Ponent).
|| 7. Home molt petit (Canet de Mar).
|| 8. Soldat voluntari, que ingressa a l'exèrcit abans de cridar-lo a les files (Mallorca).
|| 9. Militar que ascendeix de soldat ras (Mall.).
|| 10. Llin. català. La forma Ciuró és la més estesa; existeix a Argentona, Artés, Avinyó, Badalona, Barc., Calders, Cambrils, Collsuspina, Corbera, Creixell, Gir., Ll., Manresa, Milà, Moià, Muntanyola, Navarcles, Olost, Oristà, Reus, Tarr., Torre d'En B., etc. La forma Cigró es troba a Barc., Montblanc, Ripollet, etc.
    Loc.

—ant. No prear un ciuró: no tenir en gens de preu una cosa. No serien preades un ciuró, Metge Somni iii.
    Refr.
—a) «Pagès, pagès: si et vols salvar, la fava espessa i el cigró clar»: vol dir que per anar bé la collita, cal sembrar les faves espesses i els ciurons clars (Rojals).—b) «No li diguis cigró que no el tinguis al sarró» (Empordà, Costa de Llevant).—c) «Per un cigró no deixa de coure's l'olla» (Val.).
    Fon.:
siwɾó (Camprodon, Olot, Cadaqués, Pla de la Selva, Mall., Men.); siwɾú (Perpinyà, Prades, Montlluís, Fontpedrosa); siɣɾó (or., occ. i val. en general); ʃiɣɾó (La Seu d'U., Martinet, St. Llorenç de M., Bagà, Berga, Solsona, Cardona, Sta. Col. de Q.); ʧiɣɾó (Guissona); siɣiɾó (Isavarri).
    Intens.:
—a) Augm.: ciuronàs, ciuronarro, ciuronot.—b) Dim.: ciuronet, ciuronetxo, ciuronel·lo, ciuroneu, ciuroniu.
    Sinòn.:
— || 3, ciureny.
    Etim.:
del llatí vulgar cicĕrōne, mat. sign. || 1.