Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  clap
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLAP m.
Petita extensió que es distingeix, per alguna cosa, de la superfície que l'envolta (pir-or., or.); cast. trozo. «En el pinar hi ha un clap d'alzines». «Aquell clap de terra és secaner» (Vic). «El cel està núvol a claps a claps» (Vic). Segueix-se a fita cuberta entrò a la Jusana fita prop lo barranch... e amunt segueix-se entrò el clap que's té ab lo barranch e roman lo clap en ço de conseyll, doc. a. 1328 (BSCC, xiii, 159). La boscúria el vesteix de cap a cap, exceptuant algun clap de conreu, Verdaguer Exc. 48. La negror que l'encapota, claps de sol fan llambrejar, Costa Poes. 83. Disposant-se... a asseure's en un clap d'ombra pera empassar-se las mossadas, Casellas Sots 34.
    Fon.:
kláp (pir-or., Empordà, Pl. de Vic, Lluçanès, Vallès, Barc., Camp de Tarr.).
    Etim.:
V. clapa.