Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  clemàstecs
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

imatge  imatge  CLEMÀSTECS (i les var. clemascles, clemasques, clemalles, clemalls, clemastres, calamàstecs, calamastres, cremallers, cremalls, etc.). m. pl.
Cadena d'anelles amples, que va penjada damunt la llar i que a la part inferior porta un o alguns ganxos on es penja l'ansa de la caldera o els llévets de les olles que s'han de posar a escalfar al foc (pir-or., or., occ.); cast. llares. Uns clemascles e un baci, doc. a. 1380, de la Vall de Ribes (BABL, vi, 470)."Uns clamasques de ferre, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 16). Una cadena de ferro que és dit clamascles ab sa mà, doc. a. 1420 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Clamaylls III peses oldanes, doc. a. 1431, Maldà (Est. Univ. x, 130). Uns flamastos [sic] ab ferres léuens, doc. a. 1434 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Uns clamastres de ferre, doc. a. 1485 (arx. Cúria Fumada de Vic). Uns ferros de foch e uns clamastes, Inv. Pellisso. Uns clamascas ab sos lévans, doc. a. 1564 (arx. parr. d'Igualada). Uns clamalls de ferro en la cuyna, doc. de Cervera, a. 1789 (Aguiló Dicc.). Y bull, penjant dels calamàstechs, l'olla, F. Agulló (Catalana, i, 67). Les olles monumentals que penjaven sota'ls calamastres, P. Vayreda (Catalana, i, 438). Hi penja dels clamalls una perola amb aigua, Scriptorium, agost 1925. Dels calamàstecs en penjava l'olla fumosa, Massó Croq. 138. Com que de cap manera volia dir-ho, el penjaren als clamais del foc, Scriptorium gener 1925. La gran olla de ferro penjada en els clemàstecs, que comença a arrencar el bull, Ruyra Pinya, i, 105. Els clemàstecs són un objecte muntanyenc i de terres fredes; es troben a tot el territori pirinenc i en general a totes les muntanyes catalanes; baixant cap al S. van desapareixent, i més avall del Camp de Tarragona ja no es troben, fins que, ben entrat el País Valencià, tornen aparèixer dins les muntanyes del Maestrat; en tota la resta del País Valencià és desconegut aquest instrument, i el mateix cal dir de les Balears. La peça que sosté la caldera o l'olla, és una barra de ferro que té de 30 a 40 cm. de llargària i que a la part inferior es converteix en una pala torçuda; sol anomenar-se la cremalla. Aquesta barra té també un ganxo a la part superior, amb el qual es penja a qualsevol de les anelles de la cadena segons l'alçada a què convé tenir el recipient que s'ha d'escalfar. A les anelles dels clemàstecs, de vegades, s'hi penja també la mossa o criada, que és una vergueta de ferro que a la part inferior té dos ganxos oposats, a un dels quals es pengen uns llévens amb una olla, i a l'altre es fa descansar el mànec del cassó d'escalfar aigua, de la paella de fregir, etc.
    Fon.:
kləmástəks (Puigcerdà, Ribes, Llofriu, Torelló, Pla del Llobregat, Igualada); kələmástəks (Granollers, Terrassa, Martorell, Pla de Barc., Valls); kləmástɾəks (Collsacabra); kləmástɾəs (St. Joan les A., Banyoles, Collell); kələmástɾəks (Ripoll, Ribes, Olot); kələmástɾəs (Camprodon, Rocabruna, Rocacorba, Rupit, Olot, St. Feliu de P., Gir.); kələmástɾiks (St. Joan les A.); kləmástiks (Sta. Col. de Q.); kləmáʎs (Puigcerdà, Bolvir, Ripoll, Bagà, Gombreny, St. Llorenç de M., St. Bartomeu del G., Solsona, Manresa, Vilafr. del P.); kləmáјs (Cercs, Pobla de L., Castellar de N'Hug, Olost, Bagà, St. Bartomeu del G., Solsona); kələmáјs (Ripoll); kɾemáʎ (Esterri, Bonansa); kɾəmáʎs (Puigcerdà, Ribes, Camp de Tarr.); kɾemáʎs (Andorra, Esterri, Senterada, Pont de S., Organyà, Oliana, Tremp, Vall d'Àger, Tamarit de la L., Tortosa); kɾemáʎʧ (Isavarri, Pobla de S.); kɾemáʎʃ (Sort); kɾemáʎes (Fraga, Tamarit de la L., Massalcoreig); kɾəməʎés (Conflent, Campmany, Darnius, Puigcerdà, Lledó, Reus); kɾemaʎétas (Benavarre).
    Etim.:
del gr. κρεμαστήρ ‘penjador, objecte que serveix per a penjar-hi coses’. Vénen directament de la forma grega les catalanes acabades en -àstecs, -astres, -àstrecs. Les acabades en -alls, -alles, -allers, ja suposen un canvi de sufix -āster> acŭlum, que està ja comprovat en llatí per la forma cremaculus que es troba en una inscripció (cf. Th. Ling. Lat. iv). A documents del segle XII es troben les formes llatinitzades cremasclos i cremaculis que revelen el dit canvi de sufix (cf. Balari Oríg. 587). La sufixació romànica degué esser afavorida per l'analogia de cremare, que degué esser considerat com a verb fontal de cremaster. Per a més detalls sobre l'extensió i variants romàniques d'aquest mot, cf. Meyer-Lübke REW 2310, P. Benoit en ZRPh, xliv, 437 i ss., i G. de Gregorio en ZRPh, l, 706.