Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cobrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COBRAR v. tr.
|| 1. ant. Readquirir; cast. recobrar. «Cobrar la paraula»: adquirir de bell nou la facultat de parlar. L'enteniment se moch a entendre... que lo mercader cobrà son seny, Llull Felix, pt. v, c. 3. Hauia cobrats mil besants que perduts hauia, Llull Felix, pt. vi, c. 2. Que anàssem sobre el, e que cobràssem don Lop Daluero ab tot aquel dan que pres hauia, Jaume I, Cròn. 15. E si per auentura lo seruent... serà malalte..., cobrada la sanitat, deu seruir a son senyor, Cost. Tort. II, iv, 11. Com lo gall cantà, ell cobrà la paraula, Muntaner Cròn., c. 171. Per assetiar lo loch de Murvedre e cobrar los castells..., car tota aquella partida de terra era perduda, Pere IV, Cròn. 377. Aprés que les hauran desponcellades, elles cobraran lur virginitat, Metge Somni i. Lleuà's la ventalla del elm per cobrar alè e refrescar algun poch, Curial, ii, 7. El cobrá l'esperit e obrí los ulls, Tirant, c. 395. a) absol. Recobrar els sentits, sortir d'una basca o desmai. No podent parlar per gran estona; e cobrant algun poch, lançà tan gran gemech, Villena Vita Chr., c. 217.
|| 2. Adquirir (generalment en compensació d'un acte o esforç previ); cast. adquirir, obtener. E qui per saluar sa honor se metrà en la batalla, cobrar-ne-ha del rey gran guasardó, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Ne hauets de mi cobrada resposta alguna, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 277). Molt contradir seria cobrar nom de grosser enujós, Moral Cons. 10. Vaig anar cobrant més i més delit, Ruyra Parada 5.
|| 3. Rebre (diners o altra cosa) en compensació d'un treball, d'un servei, d'una cessió, ctc.; cast. cobrar. E si... sostendran algun dan o alguna messió per raó del seu loguer a cobrar, Consolat, c. 139. Lo testimoni cobre de la part tot ço que pagat haurà, doc. a. 1377 (Priv. Ordin. Valls Pir. 225). Procuren perque los dits deutes sien haüts e cobrats, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 425). Mos braços cobraran les abraçades, Colom Juven. 181.
|| 4. Replegar una corda, cinta, etc., estirant-la des d'una embarcació o d'un altre lloc; cast. cobrar. Tiraren la corda prima fins a tant que cobraren lo cap de la gúmena, Tirant, c. 92. I es blonco ja és partit a cobrar faixa, estira qui estira, Alcover Rond. viii, 3.
|| 5. absol. Rebre, esser tupat (Empordà, Bal.). «Mira que cobraràs!» (es diu amenaçant, sobretot als infants).
    Loc.
—a) Ves a cobrar al riu (Camp de Tarr.), o a cobrar a la Sala (Bal.): ho diuen per indicar que no volen pagar.—b) Cobrar pel pebre: cobrar molt car el menjar, a una fonda o hostal (Llofriu).—c) Ja has cobrat, Pep Torrat!: ho diuen a un a qui ha succeït algun fracàs o contratemps que ell no esperava (Mall.).
    Refr.
—a) «Cobra fama i posa't a jeure»: vol dir que quan un home ha adquirit anomenada ja no cal que faci diligència (Mall., Men.).—b) «Qui tal fa, tal cobrarà».—c) «El que cobra, s'alegra» (Val., Alcoi).—d) «Qui cobra, gasta» (Mall.).—e) «Qui diners té a cobrar, moltes voltes ha de dar» (Mall.).—f) «Pensava cobrar i l'agafaren per deutes»: es diu d'aquell a qui succeeix el contrari del que ell esperava (Mall.).
    Fon.:
kuβɾá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); koβɾá (occ., Maestr., mall.); koβɾáɾ (Cast., Val., Al.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
d'una forma llatina *cŭpĕrāre, per regressió de re-cŭpĕrāre, mat. sign. || 1.