Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cofre
veure  2. cofre
veure  çofre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COFRE m.
Caixa rectangular amb tapa ordinàriament bombada; cast. cofre. Féu obrir los cóffrens en què era aquell tresor, Desclot Cròn., c. 134. Vaérets trencament de cófrens e barreig de tendes e de robes, Muntaner Cròn., c. 139. Un parell de cófrens de pisa, Item altre parell de cóffrens de siprés ab taps de laons, doc. a. 1372 (Alòs Inv. 8). Un coffre enlaunat de fferre, doc. a. 1410 (ibid. 14). Si hun mercader comprava hun bell coffre tot sobredaurat, Sermons SVF, i, 176. De abundant tresor despullant los richs cófrens de mon pare, Corella Obres 224. Tan prompte com m'haveu mort posareu el cos en cofre, cançó pop. (ap. Milà Rom. 355.). Els cofres reials: nom amb què antigament es designava el tresor de la casa reial, els havers de l'Estat Pena de D. florins a nostres cofres aplicadors, doc. a. 1405 (Anuari IEC, i, 567)Aplicadors, ço es un ters als cófrens reals, l'altra ters a la muralla de la ciutat, doc. a. 1495 (BSAL, ii, 359.).
    Fon.:
kófɾə (or., bal.); kófɾe (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: cofràs, cofrot.—b) Dim.: cofret, cofretxo, cofreu, cofri.
    Pl.:
la forma normal de plural és cofres, però en els documents antics apareix la forma cófrens, per l'analogia d'altres mots acabats en -e que en el plural tenien n etimològica (com térmens, hòmens, jóvens, etc.).
    Etim.:
del fr. coffre, mat. sign.

2. COFRE m. (Mall.):
V. escofra.

ÇOFRE m., grafia ant.:
V. sofre.