Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  colló
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COLLÓ m.
|| 1. Testicle; cast. cojón. Coylons de berber qui baylen ab so de tasores, Libre de tres, no 163. Lo remey de aquesta malaltia és castrar lo cauall tallantli los collons, Dieç Menesc. ii, 101. Y, per no n'i ha, colló no n'i resta, Brama llaur. 205. a) Collons de ca: planta de diferents espècies del gènere Orchis, que tenen un tubèrcul dividit en dos bulbs semblants a testicles; cast. salep, testículo de perro.
|| 2. Home curt d'enteniment o mancat d'energia (Cat., Mall., Men.). «No siguis colló»: no facis beneitures (Mall.).
|| 3. Collons!: interjecció grossera que s'usa molt per expressar irritació, admiració, entusiasme, etc. Per dissimular la grosseria de tal exclamació, s'han introduït una multitud de variants eufèmiques fundades generalment en l'adopció d'un altre mot més o menys semblant a colló, com és ara culleres, cobrombos, collades, etc. (cf. F. de B. Moll, ZRPh, xlix, 286).
    Fon.:
kuʎó (or.); koʎó (occ., val.); koјó (mall.); kuјó (eiv.); kuó (men.).
    Sinòn.:
botó, ou, mèrvel, gínjol.
    Etim.:
del llatí colĕōne, mat. sign.